x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
les dues famílies han decidit quedar-se

Els refugiats que van arribar el 2018 ja tenen la residència ordinària

La llei preveu que puguin estabilitzar la situació quan acaba el permís si tenen feina
Badei, Nagam i la seva filla amb mossèn Pepe.

Els refugiats que van arribar el 2018 ja tenen la residència

Badei, Nagam i la seva filla amb mossèn Pepe.

ARXIU
Actualitzada 20/06/2021 a les 12:03
La Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries es va aprovar el març del 2018 per dotar el Principat d’una eina legal que permetés l’acollida de refugiats sirians, un compromís polític que va prendre el govern Martí davant la gran crisi de l’estiu del 2015. En tractar-se d’una eina transitòria el text legal estableix un permís d’estada al país de dos anys (amb una pròrroga de sis mesos) després del qual es plantegen diferents sortides per a les persones acollides a aquest règim: o tornar al país d’origen si és possible (la situació de conflicte al territori ho impedeix en aquest cas), o el trasllat a un altre país d’acollida o bé romandre al Principat tramitant el permís d’immigració ordinari. Aquesta darrera és l’opció de les dues famílies que van arribar al Principat l’octubre del 2018, quatre adults i tres menors d’edat. Per obtenir el permís de residència i treball han hagut d’acreditar que els adults tenen feina amb un salari que iguali o superi el mínim.

La Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries és, segons s’explicita a l’exposició de motius, una eina legal que “té un enfocament efectiu i pragmàtic i que anticipa, per tant, una futura llei més general sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg”. De fet, la disposició final segona “encomana el Govern que, després d’haver fet una anàlisi acurada de la normativa nacional i internacional en aquesta matèria, aprovi un projecte de llei sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg”. Amb aquest objectiu se segueix treballant, segons informen des del Govern. En col·laboració amb ACNUR, l’agència de les Nacions Unides per als refugiats, s’està treballant en una legislació més àmplia, seguint les directrius del conveni de Ginebra i que sigui aplicable al Principat.

UNA TERCERA FAMÍLIA
Fa un parell de setmanes el compromís d’Andorra d’acollir una vintena de refugiats sirians es reactivava amb l’arribada d’una nova família procedent del Líban, dos adults i un menor de 7 anys. Entre l’arribada de les dues primeres famílies l’octubre del 2018 i aquesta recent s’hi va produir també (el novembre del 2019) la d’una noia major d’edat filla d’un d’aquests dos nuclis, cosa que va contribuir al reagrupament. De fet, l’última família en arribar i que s’ha instal·lat a Sant Julià comparteix vincles (els dos homes adults són germans) amb la parella i els dos nens (el més petit ja va néixer al Principat) que hi viuen des de la tardor del 2018. Els vincles familiars es tenen en compte com a facilitadors de l’adaptació, tal com van remarcar des de la Comunitat de Sant Egidi, que és l’entitat impulsora d’uns corredors humanitaris que han permès l’arribada d’aquestes persones al país des del Líban i en un viatge segur. Uns corredors que s’han vist afectats per la pandèmia però que ara s’han reactivat amb un nou acord amb França que ha permès l’arribada d’aquesta última família.


Un cop al país s’han activat tots els mecanismes de suport per ajudar en els tràmits burocràtics, garantir-ne el benestar material i l’adaptació. Pepe Chisvert, mossèn de Sant Julià, relata que voluntaris de Caritas de la parròquia ja estan ajudant amb una primera immersió lingüística abans que no comencin els cursos de català del Govern per ajudar-los a l’escolarització del petit i la futura recerca de feina dels adults i destaca la coordinació entre l’equip d’Afers Socials de l’executiu i entitats com Caritas i Creu Roja que també aporten el seu granet de sorra. De fet, Badei, el pare de la família laurediana arribada ja fa prop de tres anys treballa ara per Creu Roja. La parròquia els va donar la benvinguda en la missa del Corpus que es va celebrar el passat 6 de juny i el mossèn descriu l’emoció del moment. Andorra, diu, els ha mostrat que és “una terra d’acollida i de pau”. Una segona oportunitat per a persones originàries de la ciutat d’Homs, durament colpejada pel conflicte sirià.


La voluntat del Govern és culminar l’acollida de vint persones (actualment en són 11) i per això la ministra Judith Pallarés va anunciar que es renovarà el conveni amb la Comunitat de Sant Egidi.


LA LEGISLACIÓ

1 Una eina transitòria per acollir

La Llei aprovada el 2018 dona cobertura a l’acollida de persones refugiades amb un permís temporal de dos anys i totes les eines per garantir l’adaptació.


2 Tres sortides després del dos anys de permís

Acabat el període de dos anys les opcions passen per tornar al país d’origen si és factible, marxar a un altre país d’acollida o bé quedar-se al Principat.

3 Qquedar-se al Principat amb un permís
Les dues famílies arribades el 2018 estabilitzen la seva estada al Principat i s’han convertit en residents ordinaris, un permís que requereix tenir una feina.

4 El Govern treballa en regular l’asil
La Llei del 2018 emplaça el Govern a dotar-se d’una regulació del dret d’asil. Des de l’executiu asseguren que se segueix treballant amb aquest objectiu.
Etiquetes
Veure’n més
34
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts