La UIFand va certificar el 2012 que BPA complia la legislació

La UIFand va certificar el 2012 que complia de “manera rigorosa” la legislació

La UIFand va certificar el 2012 que BPA complia la legislacióFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Un informe de la unitat d’intel·ligència financera (UIFand) del 2012 signat pel seu cap, Carles Fiñana, certifica que Banca Privada d’Andorra (BPA) complia en els tres anys anteriors de “manera rigorosa” la legislació andorrana en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig. És un dels dos documents que van en aquesta línia, el primer és del 2009, que consten en el sumari de la causa primera de BPA. L’ex-conseller delegat de l’entitat Joan Pau Miquel, que ahir va continuar la declaració, va explicar que a més d’aquests dos informes n’existeixen dos més del supervisor que avalen el compliment de la legislació per part de BPA.

“No crec que un organisme públic com la UIFand [en aquells anys s’anomenava UIF] certifiqui a la babalà. L’organisme té un coneixement sobre el fons del que està dient i més quan els informes estan signats pel cap de la unitat”, va indicar Miquel, qui per quart dia consecutiu va continuar defensant les bones pràctiques de l’entitat respecte a la prevenció de riscos de blanqueig.

L’ex-conseller delegat del banc va recordar que la UIFand i l’altre supervisor, l’INAF, no estaven obligats a emetre aquest tipus de certificat i que si ho feien era amb caràcter voluntari. “Ells tenen l’obligació de facilitar-nos recomanacions i millores pràctiques, i mai ho van fer”, va dir Miquel, per afegir que “l’INAF mai va emetre cap recomanació respecte a BPA”. L’alt directiu va sentenciar que “m’hauria encantat rebre recomanacions i avisos de l’INAF i la UIFand tots els anys. I si haguessin estat en prevenció de blanqueig i finançament de terrorisme, encara més”.

Miquel sí que va admetre que el banc havia rebut un parell d’avisos per part de l’INAF. “Avisos no són infraccions”, va matisar, per insitir en el fet que entre els anys 2007 i 2013 BPA no va rebre cap recomanació i només aquests dos avisos. El primer el va emetre l’INAF el 2007 per no haver informat d’un expedient obert per part del regulador financer de l’Uruguai relatiu als manuals de prevenció de la filial de BPA al país sud-americà, un expedient que es va tancar amb una infracció de 1.500 dòlars.

El segon el va emetre el 2011 amb relació a accions preferents i actius immobiliaris de l’entitat. Miquel va admetre que el segon avís “era molt dur”, però no eren relatius al control intern del banc o als processos de prevenció de blanqueig. “Si hagués estat així no crec que s’haguessin callat.”

El fiscal general, Alfons Alberca, va intervenir en aquell moment per posar en relleu l’informe de l’INAF elaborat el 2017 sobre els avisos fets a BPA abans del març del 2015. El ministeri públic va explicar que el 2007 es va constatar per part del regulador “una manca de diligència a l’hora d’informar de l’origen dels esdeveniments succeïts a la filial de l’Uruguai”. Respecte a l’avís del 2011, l’ens va contestar que es va emetre “per una falta d’informació rellevant o exacta en determinades sol·licituds que permetés a l’INAF entendre-les i analitzar-les”, per una banda, i per “la falta de transparència envers els clients”, per l’altra.

Joan Pau Miquel va respondre que si els avisos haguessin anat a més, “l’INAF ens hauria obert un expedient disciplinari i un procés sancionador, i no ho va fer”. L’ex-conseller delegat de l’entitat va recordar que “els reguladors, a tot el món, sancionen sistemàticament les entitat bancàries. I si això passa no ha de ser pas un drama”.

En la seva declaració davant del Tribunal de Corts –ahir va afegir cinc hores més a les quinze que acumula des que es va reprendre el judici dilluns–, el processat per a qui la Fiscalia demana més pena pel cas Gao Ping va seguir insistint que els filtres que aplicava BPA per lluitar contra el blanqueig anaven per davant de la legislació andorrana, sobretot a partir del 2011, quan es va adquirir Banco Madrid. “La nostra política era, any rere any, més restrictiva i anàvem més enllà de la legislació en vigor”, va dir, per recordar que el 2012, quan estava permès, BPA va fer una comunicació interna als treballadors per limitar els intercanvis en efectiu i per passar-la a considerar una operació de caràcter excepcional.

Abans d’explicar-ho, Miquel havia presentat un document del 2008 que es va enviar als auditors de BPA on estaven registrades 550 operacions d’intercanvis en efectiu, algunes de l’empresari Rafael Pallardó. Una manera de treballar de la qual, va recordar, la UIFand va emetre un comunicat tècnic un mes abans de la intervenció del banc, el febrer del 2015, prohibint els intercanvis en efectiu. Unes operacions diferents a les compensacions.

PROTAGONISTES

Denuncia que s’ha trencat la cadena de custòdià

Salvador Capdevila. L’advocat defensor va protestar perquè considera que hi ha indicis de trencament en la cadena de custòdia d’algunes proves relatives a les actes del banc.

Dona per resolta la queixa del lletrat Capdevila

Enric Anglada. El president de la sala va tallar d’arrel la denúncia de Capdevila i va recordar que en la resolució de les qüestions prèvies es va dictar que no es va trencar.

Suma el quart dia consecutiu de declaració

Joan Pau Miquel. L’ex-alt càr­rec de BPA va seguir defensant les bones pràctiques del banc respecte a la prevenció del blanqueig de capitals. Cinc hores més de declaració.

CADENA DE CUSTÒDIA DE LES ACTES DE BPA

La jornada es va iniciar amb la protesta de l’advocat Salvador Capdevila, que va demanar que constés a l’acte que hi ha indicis que s’ha trencat la cadena de custòdia de proves amb relació a les actes dels comitès de BPA. El president de la sala, Enric Anglada, va acceptar la protesta però va tallar d’arrel les insinuacions. Després de recordar que aquest assumpte ja es va tractar i tancar en les qüestions prèvies, va indicar que “hi ha coses que han desaparegut i no existeixen. I si no existeixen no són a la causa. Van desaparèixer abans del segrest de les proves per la policia el març del 2015”.

tracking