x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
EL SUBSIDI D'ATUR NO SERÀ cap DIFICULTAT EN LES NEGOCIACIONS

Mantenir l'estatus d'Andorra Telecom requerirà un “arbitratge polític”

La UE és partidària de la liberalització del mercat de les telecomunicacions i Riba admet que Brussel·les ja va fer “un exercici de generositat” amb FEDA
El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, atenent els mitjans de comunicació.

El Govern admet que el monopoli d'Andorra Telecom és un escull amb la UE

El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, atenent els mitjans de comunicació.

Fernando Galindo
Actualitzada 09/06/2021 a les 12:06
El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba va reconèixer ahir que les posicions de sortida en les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) parteixen de models contraposats dins de la lliure circulació de serveis pel que fa a les telecomunicacions. Si la delegació negociadora que encapçala Riba està preparant un argumentari “per demostrar a la Comissió Europea que una una situació de mercat obert posaria en risc el manteniment d’una societat pública com Andorra Telecom”, la posició de Brussel·les és que en matèria de telecomunicacions la normativa europea estipula que el mercat ha de ser liberalitzat.

“Si volem superar aquest obstacle hi ha d’haver un arbitratge polític”, va considerar Riba, que va reconèixer que difícilment els equips tècnics puguin arribar a una solució consensuada com sí que va ocórrer amb l’operador públic del sector de l’energia. “Amb FEDA no vam poder encabir la situació en les excepcions que preveu la norma i la Unió Europea va fer un exercici de certa generositat. Però això no passarà en les comunicacions electròniques”, va advertir. Amb tot, el secretari d’Estat va incidir que la parapública “està molt alineada amb els objectius europeus en matèria de comunicació electrònica”, i va dir que pel que fa a tarifes “no estem lluny de la mitjana europea”, a banda de destacar que “els serveis que tenim quant a catàleg són superiors”.

Cap exigència pel subsidi d’atur
Paral·lelament, Riba va posar de manifest que per part de la UE “no existeix cap normativa que digui que les prestacions de desocupació han de ser contributives i vinculades al sistema de seguretat social”. Per aquesta raó, va justificar que el model no contributiu d’Andorra “té cabuda dins de l’ordenament jurídic europeu” i va posar com a exemple països membres de la UE com Luxemburg o Estònia, on tampoc existeix un subsidi d’atur. Ara bé, Riba va subratllar que no disposar d’aquesta prestació “no significa deixar desateses les persones en situació de desocupació”.


Igualment, el secretari d’Estat va puntualitzar que Espanya “no ha posat cap condició”, sinó que “ha manifestat una opinió sobre un model que seria més apropiat”. “La preocupació d’Espanya no és que la nostra prestació sigui contributiva o no contributiva, sinó que els treballadors espanyols no es trobin desatesos. I hem puntejat de manera conjunta que no hi ha casos de manera general on es pugui afirmar que Andorra desatén la seva població”, va sentenciar Riba, partidari de focalitzar els esforços en polítiques d’ocupació. “Els percentatges de desocupació, inclús en els moments més forts dels darrers mesos, en cap moment han justificat un canvi de prestació cap a un model contributiu”, va dir.


D’altra banda, sobre el calendari de les negociacions, va donar gairebé per descartada la possibilitat de celebrar el referèndum sobre l’acord d’associació abans del 2023. “Seria raonable que en menys de dos anys tinguéssim un text a punt de ser sotmès a referèndum, però segurament caldrà esperar a la propera legislatura si no hi ha un canvi de ritme molt sobtat”, va afirmar Riba, que va atribuir l’alentiment a la pandèmia, al Brexit, a les divergències dins les institucions europees o fins i tot al recent desacord entre Suïssa i la UE. També en relació amb el timing, va augurar que l’annex de la lliure circulació de persones, que començarà a la tardor i també requerirà concessions, podrà tancar-se a partir de la primavera del 2022.


Per últim, el cap de Govern, Xavier Espot, respondrà a les preguntes de la ciutadania sobre la UE en una compareixença pública per ATV el 28 de juny.


PUNT DE LA SITUACIÓ


TELECOMUNICACIONS

La UE defensa la liberalització del mercat de les telecomunicacions i el Govern vol mantenir l’estatus d’Andorra Telecom com a únic operador, tal com ja ha aconseguit amb FEDA en el sector de l’energia.

CONTROL MIGRATORI
L’annex de lliure circulació de persones parteix de posicions contràries i també requerirà un arbitratge polític. Serà discutit a la tardor i es preveu una durada de sis mesos.

SUBSIDI D’ATUR
La UE no fixa en la seva normativa l’obligatorietat d’implementar un subsidi d’atur i el Govern no veu un obstacle l’encaix d’un model de prestacions no contributiu.

REFERÈNDUM
La celebració del referèndum per a l’acord d’associació probablement es durà a terme la propera legislatura si no s’accelera el ritme de les negociacions.
 
ESPOT CONDICIONA L'ARRIBADA DE BANCS ESTRANGERS A L'ACCÉS D'ANDORRA AL BCE
El cap de Govern, Xavier Espot, va obrir ahir la porta a l’arribada de sucursals de bancs europeus al Principat dins del marc de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Espot ho va supeditar al fet que els bancs andorrans puguin competir en aquests estats en igualtat de condicions i que el Principat tingui accés a un prestador d’última instància i als mecanismes de finançament del Banc Central Europeu. El cap de Govern ho va avançar durant la participació d’ahir a l’esdeveniment telemàtic organitzat per l’espa­nyola Nueva Economía Fórum. Segons va apuntar, “un cop les nostres entitats bancàries puguin competir en igualtat de condicions, permetrem que les entitats de fora puguin venir a Andorra en igualtat de condicions”. Espot ho va considerar “un tracte just” i la línia vermella a l’hora de negociar aquest aspecte amb la Unió Europea. El líder demòcrata va admetre que si Andorra acaba formant part del mercat interior europeu “serà normal que d’aquí a un temps hi hagi sucursals de bancs europeus que es vulguin instal·lar al país. Ho entenem i assumim”, va cloure.
Veure’n més
54
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts