Parròquies

Govern i comuns es veuen abocats als tribunals per les transferències

L’executiu defensa que el càlcul de les transferències s’ha de fer sobre allò cobrat i Jover tanca la porta a negociar l’import

Govern i comuns es veuen abocats als tribunals per les transferènciesSFG

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La pugna per qui té raó pel que fa a les transferències del Govern als comuns de l’any 2017 està lluny de resoldre’s de forma amistosa. Les posicions, a tenor de les declaracions que van fer ahir tant la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, com el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, continuen confrontades. D’una banda, l’executiu defensa que el càlcul cal fer-lo sobre la base efectivament liquidada, que a la pràctica vol dir sobre allò que el Govern va cobrar, mentre que les corporacions parroquials consideren que, en aplicació a la Llei de transferències comunals en vigor el 2017, cal comptar sobre l’import liquidat sobre el paper, encara que no s’hagi percebut.

“Anirem als tribunals perquè dirimeixin com s’ha de fer aquest càlcul”, va manifestar ahir Marsol convençuda que la justícia els donarà la raó. La màxima dirigent de la capital va recordar que “a Andorra la Vella són més de dos milions el que es deu” i que són quantitats a les quals els comuns “no podem renunciar”. Cal recordar que les corporacions, durant la reunió de cònsols que es va celebrar dimecres a Encamp, van acordar la presentació d’un recurs per la via administrativa, pas previ per tal de poder acudir a les instàncies judicials.

Jover es va referir a aquest recurs durant la roda de premsa posterior al consell de ministres i va dir que “entenc que els comuns facin aquest pas per evitar que hi hagi algun tipus de prescripció”. El ministre de Finances va posar sobre la taula la possibilitat de “compartir informació” entre les administracions, per tal que “els comuns vegin la interpretació que en fem tant nosaltres com la intervenció general i el Tribunal de Comptes”, i va tancar l’opció a qualsevol acord, ja que va afirmar que “no estem negociant”.

Un conflicte de quatre anys

La problemàtica actual es deu a un seguit de situacions que van començar ara fa vuit anys. L’octubre del 2013, en plena crisi econòmica derivada de la bombolla immobiliària, el Govern Martí va proposar congelar les transferències que el Govern fa als comuns cada any. En l’acord, es va establir una quantitat fixa de 54,6 milions d’euros i que aquesta xifra fixa es començaria a aplicar a partir del 2014.

La situació de congelació es va mantenir durant tres anys gràcies al suport del Consell General a la mesura. A principi del 2017, però, la confiança de la seu parlamentària es va trencar i els grups de l’oposició en bloc (el PS, Liberals i SDP) van anunciar que s’oposaven a una nova congelació. En tractar-se d’una llei qualificada, l’aritmètica parlamentària va impedir que s’aprovés.

La situació tributària del país, però, era radicalment diferent a la que hi havia el 2014. Andorra comptava amb noves figures impositives com l’IRPF o l’impost de societats, que no hi eren quan es van congelar les transferències, on només hi havia l’impost de duana i que, en conseqüència, provocaven que la diferència entre allò liquidat i allò cobrat fos inexistent, ja que el pagament s’havia de fer efectiu directament a la frontera.

Paral·lelament, aquell mateix any els grups de l’oposició van portar al Constitucional la reforma que s’estava duent a terme a la Llei de competències i transferències a partir d’un informe elaborat pel catedràtic Miguel Ángel Aparicio, que havia estat encarregat per l’aleshores cònsol de Sant Julià, Josep Miquel Vila. La polèmica sobre l’import de les transferències que ara reclamen els comuns, però, fa referència encara a la primera Llei de transferències. El canvi de càlcul dels pagaments que determina la llei reformada no entra en vigor fins un any després, el 2018.

ÚLTIMA POSSIBILITAT PER TANCAR UN ACORD

El procés que va entre la presentació del recurs administratiu que van anunciar els comuns i l’obertura de la via judicial és la dar­rera oportunitat perquè les dues administracions puguin trobar una via negociada al conflicte del càlcul de les transferències obert el 2017 i pel qual les corporacions comunals reclamen 7,5 milions d’euros a l’executiu. Fonts properes als comuns van explicar al Diari que van notificar a Jover la presentació d’aquest recurs, abans de fer-ho públic. El ministre de Finances els va traslladar una resposta numèrica a l’informe que havien aportat i que no va els va convèncer. No obstant això, mentre duri l’actual procés els comuns estan oberts a seure amb Finances per arribar a un acord.

tracking