La producció d'energia s'obre a les empreses privades per enfortir la inversió

El reglament que ha de permetre que la inversió privada entri en el sector energètic regularà el que ja va quedar plasmat a la Llei de FEDA i del règim de les activitats del sector elèctric, el fred i la calor que es va aprovar el març del 2016 i que preveia dues noves fórmules per tal de disposar de les infraestructures necessàries per assolir una major autonomia energètica: les concessions administratives i les societats dependents de FEDA. Noves fórmules, apunta el director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, perquè “el sector públic no té la capacitat per fer totes les inversions necessàries per aquest canvi de model, per això es vol també la participació del sector privat”. Un canvi de model, a més, seguint els preceptes de la Llei de transició energètica i del canvi climàtic i fomentant les fonts renovables.

L’aprovació del reglament per fer possibles les concessions administratives serà “relativament imminent, probablement abans de finalitzar el mes de juny” i a partir d’aquí es possibilitarà la convocatòria perquè privats concorrin a la construcció i explotació de les diferents infraestructures energètiques plantejades, un treball que es farà de manera “gradual” i que previsiblement s’iniciarà amb una nova minicentral hidroelèctrica. Un dels projectes recollits al pla sectorial d’infraestructures energètiques, un altre dels passos que s’han fet els últims anys en el camí perquè Andorra sigui menys dependent de l’exterior i que reserva l’espai per construir-ne 19 de tecnologia diversa (fotovoltaica, hidroelèctrica i cogeneració, entre d’altres), algunes de les quals estan en funcionament o en projecte. És aquest pla el que s’ha d’anar executant amb l’entrada de nous actors al sector energètic.

Anteriorment a la llei del 2016 ja es va fer un primer pas per obrir la producció d’energia a empreses alienes a FEDA que va possibilitar les minicentrals hidroelèctriques d’Arcalís (ja en funcionament) i d’Aixovall (en el tram final per començar a funcionar), dos projectes de la societat integrada per Nord Andorra i la Mútua laurediana. Allò, recorda Carles Miquel, va ser fruit d’un reglament específic que possibilitava que els mateixos promotors decidissin la ubicació. Amb el pla d’infraestructures energètiques, el que s’ha volgut “és ordenar aquestes instal·lacions en el territori” i tenint en compte aspectes tècnics, ambientals o econòmics. A les minicentrals d’Arcalís i Aixovall se sumen les previstes a les Bordes d’Envalira i dues més a la Massana. De plantes fotovoltaiques se n’han plasmat tres (al pic del Maià, al forn de Canillo i a la Rabassa). El pla recull les centrals de cogeneració de Soldeu, la de la Comella i la projectada al Pas de la Casa (iniciatives de FEDA) i diferents xarxes de calor arreu del territori, així com una instal·lació de pretractament de biomassa, per aprofitar els recursos dels boscos, a Sant Julià.

Les condicions

El reglament de concessions administratives s’ha presentat a les distribuïdores parroquials i als comuns i s’ha fet algun “ajust” fruit d’aquests contactes. La durada de les concessions “varia en funció de la tecnologia”, però comptant pròrrogues en principi no superarà els 50 anys. Els terminis es modulen tenint en compte l’amortització de la inversió i que el promotor n’ha de tenir un retorn. Igualment el preu de l’energia no serà per a totes les instal·lacions per igual. FEDA en seguirà sent el comprador perquè el que no està permès és la comercialització directa al consumidor final. El director de l’Oficina de l’Energia va apuntar que són inversions “relativament segures” i que a més han de permetre que diners que ara van a parar a fora per la compra d’energia es quedin i reverteixin al país. L’objectiu és que el 2030 Andorra produeixi al voltant del 30% del que gasta (una fita que el 2020 pràcticament s’ha assolit tot i que “entenem que no és un any típic”) i que el 2050 el percentatge sigui del 50%.

L'EÒLICA TAMBÉ ÉS CONTEMPLA

El pla d’infraestructures no preveu cap instal·lació eòlica malgrat que FEDA està fent proves al pic del Maià per instal·lar-hi aerogeneradors. Carles Miquel ho justifica perquè una instal·lació d’aquestes característiques és considerada com a “sensible” i ha de seguir un procediment diferent, amb l’aval del Consell General, però assegura que hi ha interès a explorar aquesta energia pel seu potencial.