Es busquen alternatives per buidar el servei d'Urgències de casos lleus

Aconseguir que el servei d’Urgències de l’hospital únicament hagi de tractar els casos que li pertoquen i no patologies lleus que són pròpies de l’atenció primària és una vella aspiració per a la qual ara s’estan cercant fórmules. El ministeri de Salut va plantejar una ampliació de les permanències mèdiques (les guàrdies que fan metges de capçalera festius i caps de setmana) de manera que també funcionarien a diari i des que tanquen les consultes fins a les 22 hores. Però per al Col·legi de metges aquesta no és la solució idònia. “No és factible perquè en lloc d’educar a la població el que fas és malacostumar-la”, sosté la presidenta de l’ens, Meritxell Cosan.

El col·lectiu professional entén que s’han de seguir els preceptes del propi sistema de triatge, l’eina que usa Urgències per prioritzar els pacients en funció de la gravetat, i que “està contrastada científicament”, que indica que patologies menors –les catalogades com a nivells IV i V– poden esperar a ser ateses de 12 a 24 hores. I a partir d’aquí el que s’ha posat sobre la taula és que el pacient tingui la garantia que en aquest lapse d’hores podrà ser visitat pel seu metge referent o, si aquest no té disponibilitat, que pugui ser derivat a un altre facultatiu. Però també s’ha previst reforçar el paper de les infermeres d’atenció primària i que puguin atendre casos com ara caigudes sense lesions de rellevància, i fer la primera exploració i les cures. Els metges insisteixen que s’ha d’educar la població per evitar que algú acudeixi a l’hospital a la mitjanit amb una patologia que clarament pot esperar a l’endemà.

Aquest 2020 és poc indicatiu d’aquest fenomen d’acudir a Urgències per casos considerats banals. La caiguda de visites ha estat considerable i clarament marcada per la pandèmia. Qui ha acudit a l’hospital –pacients Covid a banda– és perquè realment ho necessitava. A més, la crisi sanitària ha implicat la caiguda del número de turistes i, per tant, de potencials pacients del servei. De les 40.569 visites del 2019 s’ha passat a 28.766 al 2020. Una dada, però, que també pot tenir un costat negatiu i que és que algú que realment necessitava de l’atenció hospitalària no hagi acudit per temor al virus.

La despesa sanitària

La reflexió la va fer el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, en la darrera compareixença a la comissió de Salut. Va recordar que l’any passat va baixar la despesa per la davallada d’hospitalitzacions, intervencions quirúrgiques i de l’activitat al servei d’Urgències i “no és que sigui bo o dolent perquè també preocupa que algú no hagi anat a l’hospital per por a infectar-se”. Per contra, altres partides van anar a l’alça. El ministre s’hi va referir interpel·lat per l’efecte de la implantació del metge referent. Martínez Benazet va indicar que l’impacte és difícil de valorar per la pandèmia que ha suposat l’augment de les consultes i moltes de telemàtiques. Sí que va apuntar que s’instaurarà, amb l’ajuda d’una empresa externa, un sistema que servirà per avaluar la feina dels prestadors i possibles deficiències del model.