x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Polèmica

Villarejo va investigar Martí i dos dels seus ministres, Cinca i Saboya

L’excomissari ara jubilat tenia anotats els noms en la petita llibreta que feia servir per apuntar dades i informació
Actualitzada 17/05/2021 a les 11:00
L’excomissari espanyol José Manuel Villarejo va estar a sou dels germans Cierco amb l’objectiu de salvar el patrimoni dels exaccionistes majoritaris de BPA, valorat en 400 milions d’euros. Villarejo, avesat en mil batalles, acostumat a guerres brutes i coneixedor de les clavegueres de l’Estat, era el perfil perfecte per obtenir informació clau, valuosa, per utilitzar per pressionar la Moncloa i, en paral·lel, intentar-ho també amb l’executiu andorrà.

BPA ja estava mort. L’havien sentenciat els Estats Units pels comptes opacs de dirigents veneçolans. Al Govern del PP només li interessava Catalunya i els diners dels Pujol, i la seva suposada intervenció davant el FinCEN és una fabulació que s’ha acabat demostrant. El Cierco, dins de la llarga llista de col·laboradors contractats per defensar els seus interessos, tenien dues peces claus, l’excomissari i un influent advocat, mà detra de la totpoderosa secretària general del PP i ministra de Defensa María Dolores de Cospedal, que tenia contacte directe amb Mariano Rajoy. Li diuen El Largo, Javier Iglesias, el lletrat que van contractar.

EXTORSIÓ
En la petita llibreta on Villarejo escrivia les seves notes (que va publicar ABC) hi apareixen els noms de l’anterior cap de Govern, Toni Martí, i dels seus ministres Jordi Cinca i Gilbert Saboya. També apareixen els noms del fiscal general, Alfons Alberca i del director de la Uifand, Carles Fiñana. Si s’encaixen les peces tot té una aparent lògica. Els Cierco van demanar la declaració de Villarejo per les presumptes extorsions de la policia espanyola que van patir per desvelar les dades bancàries sobre l’expresident català. L’expolicia no s’hi va presentar i va declarar per comissió rogatòria, però fonts judicials van remarcar ahir que les seves manifestacions deixen de tenir validesa si es confirma la informació de Público sobre la tarifa que cobrava Villarejo d’Higini i Ramon Cierco, així com els seus col·laboradors.


Des del Govern, per la seva banda, es té la certesa que el comissari no va aconseguir informació valuosa amb la qual negociar uns solució per a l’afer BPA.


La principal pressió –recomanació en versió més diplomàtica– va venir de l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy. El seu gir radical no s’acaba d’entendre. De considerar el banc com un enèmic a batre a intercedir en favor dels seus propietaris, encara que fos de manera indirecta. El març del 2017, Martí va quedar glaçat quan Rajoy li va preguntar per la reunió prevista l’endemà amb Higini Cierco, i li va precisar que ho sabia pels advocats.


Més tard, en una visita oficial a la Moncloa, Rajoy es va tornar a interessar per BPA, i Martí li va respondre que el cas està judicialitzat i que havia de respectar la separació de poders. Un any més tard els Cierco van demanar a Martí que rebés el seu lletrat, Iglesias, per intentar arribar a un acord a canvi de retirar la demana contra l’Estat on reclamen 400 milions d’euros pel tancament de BPA. Martí va declinar la trobada però dies després Rajoy directament l’hi va reclamar, i l’excap de Govern i El Largo van dinar junts.


És clar que el Govern del PP va intentar un final digne i pactat amb els Cierco. Des d’Andorra es desconeix quina informació va arribar a mans del germans Cierco que tanta influència va tenir a la Moncloa. S’especulava amb diners del rei Joan Carles I, amb la caixa B del PP, fins i tot amb algun afer personal de Rajoy, però tot queda en la nebulosa de les suposicions.


Una cosa sí que està clara, el jutge de Madrid que es va fer càrrec del suposat blanqueig de capitals a Banco de Madrid va arxivar el cas per inexistència de delicte, a l’entendre que, abans de ser intervinguda, l’entitat complia tots els requisits de solvència i no incorria en blanqueig de capitals.


El comissari jubilat Villarejo havia reconegut que des del ministeri de l’Interior es van donar indicacions per obtenir els comptes bancaris de la família Pujol i intentar frenar el moviment independentista. I que col·legues seus van demanar als germans Cierco, principals accionistes de l'entitat, dades sobre els comptes dels Pujol a canvi que el Banc d'Espanya no actués contra Banco Madrid, filial de BPA. Arran de la sentència, els germans Cierco reclamen al Banc d'Espanya una indemnització de 250 milions pels danys i perjudicis causats per la intervenció i liquidació de Banco Madrid el 2015.
 
LA DECLARACIÓ EN SEU JUDICIAL
L'excomissari va admetre en seu judicial l'existència d'operacions de l'anomenada policia patriòtica i les amenaces que comandaments policials espanyols van portar a terme contra els accionistes i directius de BPA. La declaració judicial, que es va fer el març del 2019 als jutjats d'Arganda de Rei (Madrid), va ser davant la jutge Esther Leo Abad per requeriment de la Batllia. Manel Santolària està investigant les presumptes amenaces i coaccions que els accionistes de BPA i la seva cúpula directiva van rebre per part de comandaments policials espanyols.
Etiquetes
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts