x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
europa

El control migratori parteix de posicions allunyades i es negociarà a la tardor

Riba admet el distanciament en qüestions com el permís de residència o la policia administrativa
El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, i el conseller general Marc Magallón.

La UE, lluny de compartir el control migratori que vol Andorra

El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, i el conseller general Marc Magallón.

SFGA
Actualitzada 12/05/2021 a les 12:04
La lliure circulació de persones s’albira a l’horitzó com un dels esculls més complexos que haurà de superar la delegació negociadora andorrana per encaixar les directives europees dins de l’acord d’associació. Tot i que pròpiament la negociació d’aquest punt encara no ha començat, les posicions de sortida d’ambdues parts parteixen allunyades, tal com reconeix el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. Abans de l’estiu del 2019, la Unió Europea (UE) va trametre un primer document en què es recollia una proposta de legislació que evidenciava la distància respecte a les singularitats que Andorra pretén defensar. “Vam veure que hi hauria dificultats i vam preparar una contraproposta perquè no ens feia el pes”, va dir Riba.

Així doncs, el 4 de març del 2020, després d’algunes reunions de caràcter tècnic, la secretaria d’Estat d’Afers Europeus va traslladar al seu interlocutor un segon document en què es recollia el posicionament d’Andorra i al qual, per l’endarreriment del calendari que ha suposat la pandèmia, no hi ha hagut encara cap tipus de feedback. No obstant això, tractant-se d’una qüestió “cabdal” dins de l’acord d’associació, la UE i Andorra s’han emplaçat a reprendre les converses en format presencial la propera tardor, conscients que per assolir l’equilibri caldrà fer cessions per les dues parts. “Aconseguir una solució en aquest tema serà un èxit per a tothom”, va anticipar Riba.

Els teòrics obstacles
Previsiblement, entre els elements que generen dificultat a les negociacions figura els requisits per obtenir un permís de residència. “Necessitem mantenir el binomi de residència associada al treball, ja que això disminueix la pressió sobre els sistemes públics d’assistència social. Tenir feina garanteix una millor autonomia de la pròpia població”, va argumentar Riba. Així mateix, el concepte de policia administrativa genera d’entrada discòrdia. Les disposicions referents a la seguretat ciutadana i l’ordre públic que insta Europa es basen en un punt de vista reactiu i no preventiu com és el cas d’Andorra, que demana sistemàticament un certificat d’antecedents penals.


“No té un mateix impacte un seguit de furts en domicilis privats a França que si això passa a Andorra”, va exposar el secretari d’Estat d’Afers Europeus. Per tot plegat, advoca per “replicar el model de Liechtenstein”. “És una solució que es va acceptar fa 25 anys i que s’ha anat perllongant en el temps. Necessitem un mecanisme revisable en el temps amb trobades periòdiques”, va esgrimir Riba, posant també com a exemple el cas del tabac o l’electricitat. Pel que fa a la reunió de dilluns, va destacar el consens assolit amb els agents socioeconòmics “per enfortir la posició”.
Etiquetes
Veure’n més
40
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts