Torres defensa que ara es liciti la rotonda del Punt de Trobada

El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va defensar ahir en seu parlamentària, durant la sessió de control al Govern, que la rotonda projectada a la Borda Sabaté “no és la mateixa” que la que van reclamar 12.000 signatatis l’any 2017 i que l’executiu va desestimar construir. “Són dues ubicacions diferents i amb funcionalitats clarament diferents”, va insistir Torres davant la pregunta formulada pel conseller del PS Jordi Font.

“No ha canviat res al Govern. El 2017 demanaven una rotonda just al davant del Punt de Trobada. Per contra, el plànol que acompanya al projecte del 2021 preveu una rotonda emplaçada 150 metres més avall en sentit riu Runer”, va justificar Torres amb unes explicacions que Font va catalogar “d’aclaridores”. No obstant això, el conseller socialdemòcrata va declarar que aquesta serà “la quarta o cinquena rotonda” en el tram comprès entre Sant Julià i la frontera, quelcom que segons Font “no resoldria les saturacions”.

Durant el seu al·legat, el titular d’Ordenament Territorial va sostenir que la rotonda que demanaven els treballadors del Punt de Trobada “no es podia fer davant del centre comercial perquè hi havia unes raons de geometria i només beneficiava l’interès particular”. A més, va esgrimir que aquesta nova infraestructura viària permetrà escurçar en dos quilòmetres el recorregut dels treballadors que surtin dels magatzems lauredians i tornin al nord del país. “Alleugerirem la congestió viària amb menys consum de carburants i reducció d’emissions”, va subratllar. Sobre aquesta qüestió, Torres va remarcar que l’any 2018 es van reunir més de set vegades amb la propietat i van fer-ho nou vegades el 2019 fins arribar a tancar un acord. “No vam deixar en cap moment de treballar perquè aquesta rotonda fos possible fos qui fos qui ocupés el centre comercial”.

En darrer lloc, el ministre va anunciar que les obres de la Portalada segueixen el calendari previst i, si no hi ha cap contratemps, estaran enllestides el mes d’agost, restituint-se així els dos carrils en els dos sentits de la marxa. “L’assegurança del Govern està en tràmits amb la propietat per rescabalar-se de tots els serveis, no només de l’estabilització del talús”, va puntualitzar.

TRES MENORS DE 15 ANYS VAN PARIR L'ÚLTIMA DÈCADA

El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va explicar ahir que tres menors de 15 anys van donar a llum en la última dècada i, segons les dades que té la Generalitat de Catalunya, dos menors de 15 anys han avortat en els darrers 25 anys. “Tot i que són casos que no els podem minimitzar, demostra que el nostre sistema ofereix garanties”, va afirmar Filloy al Consell General. En un principi l’objecte de la pregunta de la consellera del PS Judith Salazar tenia com a finalitat conèixer les polítiques públiques desplegades relatives als embarassos de menors. En aquest sentit, el ministre va exposar que des de l’àmbit de la salut sexual i reproductiva existeixen “diferents recursos perquè la jove pugui disposar de la informació necessària per decidir sobre la continuïtat del seu embaràs”, així com formacions i tallers de prevenció des del departament d’Infància i Adolescència.

VIVES, CIMERA I BIOÈTICA

La rebuda era un acte previ i paral·lel a la Cimera Iberoamericana. És una evidència que no hi va haver cap incompliment”, va sentenciar el cap de Govern, Xavier Espot, arran de la pregunta parlamentària del líder de l’oposició, Pere López. Prèviament, el dirigent socialdemòcrata havia denunciat “la sobrerepresentació” i “les ingerències” del Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, en detriment del representant francès, Patrick Strzoda, durant la rebuda d’autoritats a Andorra la Vella. “Ha estat una fotografia que no ens podem permetre i és un motiu de preocupació de molts ciutadans. És una anomalia constitucional que no portarà bones conseqüències”, va advertir López, que va preguntar-se si el Vaticà mana a Andorra. “El representant del Copríncep francès no va poder venir fins més tard per un motiu absolutament raonable i justificable. Quines són les males conseqüències? Acabarà creant les conseqüències de la instrumentalització política que està fent”, va respondre Espot. A més, el conseller del PS va recriminar que Vives fes “un discurs parlant de qüestions bioètiques i criticant lleis que s’aproven al Consell General” davant d’empresaris iberoamericans. Al seu torn, Espot va respondre que el sopar empresarial estava organitzat per la CEA i no pel Govern, a banda que va considerar legítim que pogués arribar a fer “consideracions bioètiques”.