Sona l'alarma a Liberals

Són les 11.21 hores. Ferran Costa es dirigeix al faristol per prendre la paraula. “Vagi per endavant que aquesta intervenció la faig en nom dels meus companys del grup parlamentari liberal i jo mateix exclusivament”, puntualitza només començar el seu al·legat. A continuació, evoca al programa electoral amb el qual es va presentar L’A a les darreres eleccions generals per venir a justificar que el seu discurs es desmarcarà del de la majoria de la qual en formen part. “Al·leluia, ja era hora!” devien pensar alguns. “Atenció, compte!”, podien pensar altres.

Dos anys després de l’inici de la vuitena legislatura, les primeres paraules de Liberals al Consell General representant-se només a si mateixos van arribar durant el debat de les reserves d’esmenes de la proposició de llei de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum. I més concretament, en relació amb la proposta “d’incrementar una major representativitat dels candidats electes a les urnes” que duien conjuntament amb el PS a d’Acord, la marca socioliberal que es va configurar per a la circumscripció parroquial. Certament, com va dir Costa, el sentit de la intervenció pretenia “continuar honorant el nostre compromís electoral”, però no deixa de ser irònic que el primer cop que va orar fora del paraigua de la majoria fos per “marcar perfil” o “treure múscul” en el moment en el qual es parlava del futur de les cadires on eren asseguts.

“Tant vostès com nosaltres hem deixat passar una bona oportunitat”, va pronunciar el dirigent liberal en al·lusió a les dues propostes de transacció que van traslladar al PS i que “malauradament no van ser considerades”. “O era la seva proposta exacta o no ho acceptaven. Nosaltres seguíem premiant els guanyadors de les eleccions però no d’una forma tan exagerada com planteja el model actual”, va exposar Costa. Evitant en tot moment tirar-se pedres a la pròpia teulada, el dirigent liberal va focalitzar la seva intervenció a responsabilitzar el PS de no haver arribat a un consens sobre una reivindicació aparentment compartida.

“No ens faci trampes, senyor Costa. Ens plantegen una transacció que abans de discutir-la, DA ja manifesta que no hi donarà suport. És una qüestió de saber comptar. Era una proposta que de cap de les maneres podia prosperar si no teníem el suport de terceravia, DA i CC. Nosaltres no podíem fer que la seva proposta de transacció veiés la llum”, va defensar la consellera del PS, Judith Salazar, que tot i reconèixer “les millores relatives” de la fórmula propugnada per L’A va considerar-la insuficient.

Lluny de desenredar el debat, el dirigent liberal va tornar a carregar contra el PS en el seu torn de rèplica. “Parteixen del seu dogmatisme que no els permet anar més enllà. Aquestes dues propostes de transacció demostren clarament que no han intentat trobar cap consens. Això sí que és un dèficit democràtic”, va manifestar Costa, sense cessar de buscar el cos a cos amb la bancada socialdemòcrata. Al que Salazar va insistir: “Des d’un punt de vista matemàtic, és impossible arribar a un consens que es pugui consolidar si la resta de grups no estan d’acord. Amaga el fet que la majoria no s’adherirà i aquesta és la mare de tots els ous per canviar un règim electoral”, va replicar la consellera del PS.

Tot i l’intercanvi de cops entre liberals i socialdemòcrates, Costa va defensar la seva coherent i incòmoda posició mitjançant un joc d’equilibris que va evidenciar els lligams que el mantenen vinculat a DA i CC. Si per una banda va recordar al PS que “la tenacitat i la persuasió són necessàries per convèncer”, amb els grups de la majoria es va privar d’aplicar aquesta mateixa pràctica. A mesura que s’aproximin els ara per ara llunyans comicis, caldrà veure si a Liberals li torna a sonar l’alarma per reivindicar punts que figuraven en el seu programa electoral o recorre al mantra dels sacrificis de pertànyer a una coalició.