Ubach tem l'ofec a la classe mitjana

Els efectes del virus aigualeixen per segon any consecutiu la celebració del Primer de Maig al Principat, però per al secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, la veritable pandèmia que afecta els treballadors és “la mala gestió política que ha caracteritzat als governs demòcrates” condemnant “a l’ensorrament de la classe mitjana”, un fenomen encara més accentuat per la “reducció de drets laborals” del darrer any “amb l’excusa de la Covid-19”. “Fa més de 15 o 20 anys que reclamem que hi hagi un atur contributiu i que l’1% de tota la massa salarial empresarial vagi a parar a un fons. El Govern no ha volgut mai fer-nos cas i s’ha basat en polítiques neoliberals de la llei de l’oferta i la demanda. Ara amb la Covid-19 la classe treballadora està patint les conseqüències”, sosté.

Per a Ubach, un dels exemples més clars del retrocés a nivell de drets laborals és el teletreball. Malgrat que a priori reconeix que representa “una gran oportunitat” per a empresaris “per retallar despeses de funcionament” i per als treballadors “per conciliar la vida laboral i privada”, considera que el Govern ha pecat de ser “més papista que el papa”. “Hi ha moltes legislacions que ja s’estan aplicant en altres països que estan més avançats. No hem d’inventar la sopa d’all. El que s’ha de buscar és l’equilibri entre les dues parts”, quelcom que opina que no s’ha produït en el context actual. Igualment, el portaveu sindical és crític amb la fórmula dels ERTO. “Han parat el cop però no han donat cap satisfacció laboral. És impossible parlar de legislació laboral sense tenir en compte els comitès d’empresa i que els empresaris i treballadors no puguin asseure’s a la mateixa taula per discutir els interessos que tenen. L’última paraula la té sempre el treballador per dir sí, carinyo”, sentencia Ubach.

Un problema estructural

El nivell de vida és un “problema estructural” que el país arrossega en la darrera dècada, motiu pel qual afirma que “l’ascensor social està aturat” amb les congelacions de salaris i pensions. “Està arribant una sèrie de gent al país amb poder adquisitiu molt alt que està encarint el cost de la vida. I no només parlo d’habitatge, sinó també del cistell de la compra”, pronuncia. Sobre el mercat immobiliari, posa de relleu les dificultats per obtenir un pis de lloguer o aconseguir comprar-ne un de la seva propietat. “No hem de condemnar els treballadors del Principat a viure obligatòriament de lloguer. Tothom ha d’aspirar a viure un pis de propietat però no amb els preus que hi ha. Amb 1.300 euros al mes ni et planteges comprar un pis de 400.000 euros”, assenyala.

Pel que fa al “cistell de la compra”, el portaveu sindical subratlla les “brutals diferències” que suposa comprar un quilogram de patates en comparació amb les grans superfícies comercials espanyoles. “El Govern aspira a convertir aquest país en un Mònaco on les classes més pudents i la mà d’obra hagi d’anar a viure a Coll de Nargó”, declara Ubach, que seguidament deixa una segona perla de les que habitualment no deixen indiferent a ningú. “A Escaldes quan era de nit miraves al cel i podies veure les estrelles. Ara aixecaràs la vista i veuràs un rus dutxant-se”, ironitza.

La desafecció política

Precisament, un dels motius principals pels quals considera que hi ha aquesta “desconnexió de la ciutadania” respecte a la classe política és que aquesta no se sent representada a les institucions. “El Consell General està constituït per grans empresaris, professionals liberals i alts càrrecs funcionarials. On estan representats els treballadors, que és la màxima expressió del poble andorrà?”, es pregunta. Justament per aquest motiu, el portaveu sindical conclou que la desafecció els ciutadans s’ha traduït en alts percentatges d’abstenció que han fregat el 50% en els darrers comicis.