x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Consell General

La revenja de terceravia fractura les relacions amb el grup majoritari

La formació laurediana va gestar el canvi de rumb del vot per les desavinences en la negociació amb DA i pel “teatre” de L’A a la comissió
Els parlamentaris de terceravia al Consell General.

La revenja de Pintat fractura les relacions amb la majoria

Els parlamentaris de terceravia al Consell General.

Fernando Galindo
Actualitzada 01/05/2021 a les 12:30
L’abstenció de terceravia a la refusada proposició de llei de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum ha estat un plat d’agra digestió per a la majoria, que ha vist com el treball legislatiu d’un text que es cuinava a foc lent ha saltat pels aires en el moment de la votació. Des que a final de novembre del 2019 la iniciativa parlamentària dels socialdemòcrates va ser presa en consideració per la cambra –curiosament també amb l’abstenció de terceravia–, la majoria es va arromangar per recercar consensos amb els partits de l’oposició, ja que amb la suma de DA, L’A i CC no n’hi havia prou per assolir el vot favorable de més del 50% dels consellers electes en circumscripció nacional i parroquial que requereix una llei superqualificada.

Aquesta substancial particularitat canviava les regles del tauler polític que havia predominat fins llavors, de manera que els rols d’uns i altres prenien diferent dimensió. A partir d’aquí, fonts demòcrates reconeixen que es van abocar a aconseguir els suports de terceravia tenint en compte que el PS “va aprofitar la comissió per presentar esmenes que sabia que mai tindrien el suport de la majoria i que les presentava per tenir el debat polític”. Descartada la possibilitat d’arribar a acords amb el PS en el marc mental de la majoria, terceravia va adonar-se que l’aprovació de la llei se supeditava als seus vots i que, per tant, podia arribar a tenir la paella pel mànec. Tot i no posar explícitament un preu al seu suport, terceravia no va desaprofitar la seva capacitat d’influència i en diverses reunions va demanar un informe econòmic de les directives que es deriven de l’acord d’associació, quelcom que des de la majoria argumenten que no es va satisfer per les dificultats tècniques.

El treball d’esmenes
Lluny d’aixecar-se de la taula de negociació, Josep Pintat va prendre nota de la negativa i va prosseguir el treball legislatiu per encabir la quinzena d’esmenes presentades en el text final. Entre elles figurava la voluntat, compartida amb DA i CC en una altra esmena, de fer partícips els ciutadans de manera voluntària a les meses electorals previ registre i previ sorteig en cas d’haver-hi més de dos inscrits. A partir d’aquí els tres grups van pactar i votar a favor en comissió d’una transacció d’esmena que feia pensar que s’arribaria a bon port.


De totes maneres, des de terceravia començaven a sentir-se incòmodes amb la retòrica persuasiva de la majoria. Concretament, hi havia una esmena de la formació laurediana que feia referència al jurament o promesa de la Constitució dels ciutadans escollits per ser a la mesa electoral. Aquest apartat no era ben vist per la majoria ni els seus comuns afins per la complexitat de l’operativa, però van decidir cedir “per acontentar” terceravia. I literalment, segons fonts d’aquest mateix partit, aquest llenguatge emprat per una dirigent demòcrata va ser rebut com una puntada a l’estómac. “A terceravia no l’han d’acontentar en la redacció de les lleis. El que han de fer és satisfer les necessitats dels ciutadans”, expressa una veu del partit que va sentir-se “utilitzat com una joguina” durant el treball en comissió.


En paral·lel, i d’acord amb disputes del passat, l’altre detonant que silenciosament va anar virant el rumb de terceravia va ser el posicionament liberal respecte a la infructificada transacció d’esmena que van proposar al PS per canviar la proporcionalitat a les eleccions a l’hora d’assignar escons. “Si L’A volia redistribuir la representativitat el que hauria d’haver fet és presentar una esmena. Han vingut a fer teatre i han convertit la llei en un circ”, diuen fonts de terceravia, enutjades amb el “màrqueting polític liberal per garantir-se la cadira a les properes eleccions”.


Les sospites

Amb la mosca rere l’orella, Demòcrates va trucar la tarda d’abans del debat parlamentari a terceravia per corroborar el procediment del vot que l’endemà es realitzaria a l’hemicicle, però les sensacions d’aquella conversa van evidenciar les diferències existents entre els dos grups. Mentre terceravia es remetia al to de la intervenció liberal per acabar de decidir el seu sentit del vot, DA va fet tot allò que va poder per intentar convèncer-los que el discurs de Ferran Costa tan sols s’escaparia del paraigua de la majoria en l’apartat referent a la proporcionalitat electoral, però que, en qualsevol cas, aquest no tindria cap recorregut en no comptar amb majoria per ser aprovat.

Ja el mateix dijous, en seu parlamentària, Demòcrates presagiava que les seves sospites acabarien convertint-se en certeses i, en un intent a la desesperada perquè el text no caigués, va acudir al PS per sol·licitar que un dels consellers escollits en la circumscripció nacional –López, Vela, Salazar, Font o Padreny– hi votés a favor per no bloquejar la llei en benefici de les persones amb discapacitats. No obstant això, els socialdemòcrates van declinar la súplica esgrimint que els mancava marge de temps per prendre una decisió que afectava el posicionament del grup i que en primera instància entrava en contradicció amb l’esperit de la proposició que ells mateixos van presentar.

Les conseqüències
En el foc encreuat entre Carles Enseñat i Josep Pintat que es va viure posterior a la votació van acabar de florir els retrets que s’havien cuit durant tot aquest temps i que signifiquen un abans i un després en les relacions entre majoria i terceravia. “Aquesta falta de credibilitat no ens havia passat mai amb ells”, apunten des de demòcrates, que no amaguen que a partir d’ara miraran amb uns altres ulls la formació laurediana a l’hora de treballar braç a braç després de “l’engany” rebut.
Al seu torn, des de terceravia sostenen que “tot seguirà igual perquè la norma és no acceptar esmenes de terceravia”. “Portem tota la pandèmia intentant ajudar el país i el Govern i no se’ns ha fet cas en res”, afegeixen. A més, es refermen que “no hem trencat cap paraula perquè en cap moment ens vam comprometre a votar-hi a favor. Això s’ha de saber diferenciar de la negociació d’esmenes”, clouen a terceravia.
 
SEGONA REFORMA DE LA LLEI ELECTORAL
Tal com van anunciar en seu parlamentària, els grups de la majoria i el PS van entrar ahir a tràmit parlamentari una segona proposició de llei de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum “amb totes les esmenes que s’havien acceptat i transaccionat amb relació als drets de les persones amb discapacitat i per garantir el seu dret a vot”, així com també aquelles que feien referència al vot per correu i al vot per delegació. El text s’ha entrat amb caràcter d’urgència per no dilatar més en el temps la seva aprovació, que en el millor dels terminis es preveu al juliol. Així mateix, els quatre grups s’han compromès a no presentar esmenes que modifiquin el contingut intrínsec de la llei.
Veure’n més
16
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts