Terceravia es desmarca i bloqueja la modificació de la Llei electoral

En aquests dos primers anys de legislatura, l’aritmètica parlamentària havia facultat els tres grups de la majoria per tirar endavant sense impediments els projectes legislatius als quals donaven suport. Ahir, però, per primer cop, el text que se sotmetia a votació a la cambra, la proposició de llei de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, requeria comptar amb una doble majoria per ser aprovat, és a dir, amb el vot favorable de més del 50% dels consellers electes en circumscripció nacional i parroquial. L’abstenció dels dos grups de l’oposició, advertida per part del PS i imprevista per part de terceravia, va impossibilitar l’aprovació d’una llei que, tot i aspirar a ser més profunda en el plantejament inicial dels seus promotors, pretenia garantir l’exercici del dret a vot de les persones amb discapacitat i facilitar la participació del vot per correu, entre altres aspectes.

La confrontació

El resultat final de la votació de la circumscripció general –amb set vots a favor i set abstencions– va suposar una galleda d’aigua freda per a les formacions de la majoria, que van reaccionar amb enuig al canvi de posicionament acordat amb terceravia en comissió. “Si no són capaços ni de votar a favor de les esmenes que vostès mateixos han transaccionat, fins aquí hem arribat a les nostres negociacions. És clar que la seva paraula no va més enllà d’un simple sí en comissió”, va etzibar el president demòcrata, Carles Enseñat, que automàticament va anunciar en la seva mateixa intervenció l’entrada a tràmit parlamentari d’una segona proposició de llei de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum “amb totes les esmenes relatives al vot de les persones amb discapacitat, a totes les esmenes del vot per correu i també les del vot per procuració”.

El president de terceravia, Josep Pintat, va obrar la justícia pel seu compte amb la voluntat de fer provar a la majoria de la seva pròpia medicina. “Potser això d’avui no els ha agradat perquè tenen el costum d’anar a pinyó fix. Així potser entendran, quan s’està a la bancada de l’oposició, que no els escolten i fan cas omís”, va declarar Pintat, que va recriminar a la cambra “haver convertit en un circ una llei fonamental”. Al seu parer, quelcom que “no s’ha fet” és tenir en compte els comuns “tots junts i no individualment”, atès que la Llei electoral concerneix “l’Estat”. Per aquest motiu, el líder lauredià va considerar un pretext la utilització dels drets dels discapacitats com a argument polític per retreure a terceravia el seu sentit del vot. “El conveni de Nova York està aprovat des del 2006 i som al 2021. Tots volem el mateix per als discapacitats. Però aquesta no és la raó. Son 17, tenen majoria i no volen pactar. Era el moment d’aturar aquest xou i ho hem fet per marcar la nostra oposició”, va sentenciar.

Tot i que l’abstenció del PS també va contribuir al refús del text, la majoria va eximir de responsabilitat els socialdemòcrates “per coherència amb els seus postulats polítics”. “És una llei que es va introduir per una modificació del PS i no s’entendria que rebés el nostre vot favorable perquè el text resultant no és de la nostra satisfacció quan teníem com a objectiu introduir una major representació”, va justificar el seu president, Pere López. Amb tot, des del PS es va estendre la mà per presentar conjuntament amb DA, L’A i CC una nova modificació de Llei electoral que tingui com a finalitat recuperar les esmenes tombades. “Els danys col·laterals que s’han produït són fàcilment corregibles”, va cloure.

ESMENES TOMBADES

1. CONVENI DE NOVA YORK

El vot de persones amb discapacitats

La majoria ha llastimat la desestimació de l’esmena que permetia garantir el dret a vot de les persones amb discapacitats facilitant paperetes en braille o suport sonor o electrònic.

2. PARTICIPACIÓ

Més flexibilitat en el vot per correu

El text permetia allargar deu dies el termini de sol·licitud del vot per correu i ampliar els supòsits de persones que el poden sol·licitar com els esportistes.

3. CIUTADANIA

Representació cívica a les meses

Una de les novetats del text era la participació voluntària dels ciutadans a les meses electorals. En el cas que hi hagués més de dues inscripcions es triarien per sorteig.

4. TECNOLOGIA

Descartar el vot electrònic

El PS propugnava per la implementació del vot electrònic com a eina per combatre l’abstenció. L’esmena havia estat descartada per la majoria en comissió.

5. PROPORCIONALITAT

Representativitat a les eleccions

També rebutjada en comissió, el PS volia augmentar la representativitat a les generals repartint els escons de les parroquials i a les comunals atorgar escons en funció del coeficient electoral.

6. PROPORCIONALITAT

Representativitat a les generals

També rebutjada en comissió, L’A volia donar un escó al candidat de la segona llista més votada de la llista parroquial quan la diferència amb la candidatura més votada fos inferior al 3%.