Reformes en el Codi de Procediment Penal per evitar l'abús de la presó provisional

El ministeri de Justícia fa temps que treballa en un nou Codi de Procediment Penal que sigui garantista, àgil, respectuós amb els drets humans, que implanti el principi acusatori i que no s’encalli en la fase d’instrucció amb judicis que es fan eterns.

Després hi ha altres serrells que, segons va explicar el titular de la cartera, Josep Maria Rossell, “serien interessant de canviar però no ens entossirem si hi ha veus que s’oposen perquè contradiuen la Constitució”. El ministre es referia al canvi de nom de fiscal per ministeri públic, que fonts jurídiques consideren que vulneraria els articles 93 i 94 de la Carta Magna.

Un dels punts que més crida l’atenció és l’aposta del ministeri per reduir a la mínima expressió la presó provisional. Segons el ministre actualment s’està fent massa abús d’aquesta i si es vol fomentar una justícia garantista s’ha d’anar a un model que prioritzi “l’arrest domiciliari.

Aquest ha de ser un dels principals canvis sempre que sigui possible i no hi hagi risc de fuga o possibilitats de destruir proves”. Rossell es declara ferm partidari de l’arrest domiciliari, que suposa un major benestar per a la persona que encara no ha estat condemnada i alhora un estalvi de diners públics: “Ara tenim massa gent a la Comella en situació de presó provisional, i això no pot ser.”

“Text modern”

Si prospera la proposta que s’està treballant hi haurà canvis fonamentals de funcionament. Rossell no vol una “reformeta sinó un text modern que serveixi per a molt de temps”. La proposta que està sobre la taula inclou que la policia judicial s’encarregui de recollir els vestigis -indici o senyal amb aptitud per a la vàlida conducció a la veritat d'una qüestió determinada o que facilita l'esbrinament de les causes d'un fet- sota la direcció dels fiscal que haurà de dictar el que s’ha de fer. S’introdueix la figura del batlle de garanties que ha de verificar que tot es fa de manera correcta, d’acord amb les lleis i els drets humans.

Un dels objectius, va remarcar el ministre, “és reduir al màxim les instruccions, ja que ara algunes es fan eternes”, de manera que sigui en el judici oral on es practiquin les proves.

Per assegurar un bon procés el batlle garantista que ha adoptat les mesures cautelars no podrà ser el mateix batlle que faci el judici, i tampoc un fiscal que participi en la instrucció podrà estar al judici. En l’argot judicial s’anomena principi acusatori, i aquest és una de les novetats que també vol implantar el ministeri.

Ara mateix s’està treballant en la primera fase, en els principis generals. Així doncs, Rossell és partidari de decidir primer de tot el model que es vol i posteriorment fer la feina legislativa. El suport que obtingui serà clau per “aconseguir una reforma ambiciosa”.

EL NOM DEL FISCAL PROVÈ DELS ROMANS I ES REFERIA AL RECAPTADOR D'IMPOSTOS

Un dels motius que impulsa el canvi de nom és que fiscal és una figura que prové de l’època dels romans i que era la persona que recaptava els impostos. Rossell considera que ”és hora de fer un canvi i ministeri públic sembla un nom més apropiat ja que es tracta precisament de defensar els interessos públics”. El ministeri té el suport d’un catedràtic d’una universitat de Barcelona que “té una visió del dret processal internacional, no volem que es faci una còpia del model espanyol, sinó que s’agafin els punts més interessants de diferents països, els nòrdics, Alemanya, per fer realment un text modern que serveixi per a molts anys”. Rossel és conscient que trobarà oposició, alguna del mateix àmbit judicial, però va subratllar que en algunes qüestions evitarà entrar en discussions “que no tenen gran sentit, com pot ser la interpretació de la Constitució. Si no es pot canviar la denominació de fiscal, ho deixarem com ara”. El ministre també és partidari de suprimir l’acció popular perquè considera que a Andorra no té gaire sentit, ja que només s’ha fet servir dos cops: “És una opció que està totalment en desús”, va manifestar el ministre de Justícia.