Els comuns ofereixen cobrar les transferències a terminis

Les transferències de Govern a les corporacions comunals del 2017 segueixen aixecant polseguera. La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i el mandatari d’Ordino, Josep Àngel Mortés, es van reunir dimarts amb el ministre de Finances, Eric Jover, per defensar novament que l’executiu els deu més de set milions d’euros pendents des del 2017. Durant la trobada, el ministre es va comprometre a revisar de nou els càlculs de cadascuna de les parts i a donar-los una nova resposta. De la seva banda, els comuns van plantejar la possibilitat de cobrar el que consideren que se’ls deu a terminis.

Tot i els compromisos de la reunió, totes dues parts estan convençudes que tenen la raó i estan disposades a defensar els seus arguments fins al final. En aquest sentit, les corporacions comunals tenen clar que en cas que el Govern no canviï de posició recorreran a la Batllia perquè sigui la justícia la que determini qui fa una correcta lectura de la llei.

Cal recordar que el Consell General va descongelar les transferències el 2017, la qual cosa implicava que la quantitat a pagar als comuns es tornés a calcular sobre la base del percentatge que marca la llei. I és aquí on apareix la discòrdia. Per al Govern, s’ha de pagar el 18% de l’import total cobrat durant l’exercici en qüestió, mentre que els comuns entenen que el percentatge s’ha de calcular partint de l’import liquidat. Uns i altres asseguren que la interpretació sempre ha estat la que ara defensen.

Els càlculs

Sobre la base dels arguments de Jover, Govern va pagar 7,5 milions el gener del 2019, i la xifra total de les transferències ascendia fins als 62,1 milions. Amb la interpretació de les corporacions comunals, però, resten encara per transferir set milions més, xifra que elevaria la quantitat a 69 milions.

Els mandataris comunals van defensar el seu posicionament a la reunió amb l’informe jurídic que van demanar al lletrat Jordi Jordana i que considera que els cònsols fan una correcta interpretació de la llei, i que per tant l’executiu els deu set milions d’euros. Amb l’informe jurídic que els afavoria a la mà, Marsol i Mortés van ser designats com a portaveus per demanar una nova reunió amb Jover. Totes dues parts tenen clar que no poden arribar a un acord intermedi perquè del que es tracta és de determinar qui fa una correcta lectura de la llei. Sigui com sigui, en la propera reunió de cònsols ja hi ha d’haver una resposta del Govern sobre la taula. I serà sobre la base de la resposta que els comuns decidiran quins passos fer, però les opcions són clares. O l’executiu els paga els set milions que entenen que se’ls deu encara que sigui a terminis o la qüestió acaba a la Batllia.

ELS COMUNS VAN DEMANAR DOS INFORMES JURÍDICS AMB RESULTATS OPOSATS

Els cònsols van anunciar a principi de març que l’informe jurídic que havien encarregat conjuntament a l’advocat Jordi Jordana els donava la raó sobre el deute que consideren que té el Govern amb referència a les transferències del 2017. Segons aquesta lectura, l’executiu els deu encara set milions d’euros. Prèviament, però, els mandataris comunals havien demanat una altra opinió sobre la qüestió, que va elaborar el lletrat Antoni López i que resolia el conflicte a favor de l’executiu. Aquest informe, a diferència del segon, argumentava que era el Govern qui feia una correcta lectura de la llei i que, per tant, no deu res als comuns. Davant la resposta del primer advocat consultat, els set comuns, convençuts que tenen la raó, van decidir encarregar el segon informe. És amb aquest dar­rer document a la mà que els cònsols decideixen fer pública la resposta i encomanar una nova reunió amb el ministre de Finances, Eric Jover, per intentar convèncer-lo de pagar les transferències que consideren que se’ls deuen. Els set mandataris comunals tenen clar que, en cas que l’executiu continuï defensant que ja s’ha pagat la totalitat del deute, recorreran a la Batllia perquè sigui un tercer qui decideixi qui interpreta correctament la llei.