Una punxada carregada d'optimisme

Els anys et fan fort. Així ho constatàvem ahir parlant amb diversos padrins i padrines que s’esperaven a la zona d’observació després d’haver rebut la vacuna. “Com que ja estic tan acostumat a anar a l’hospital perquè em punxin, aquesta només ha estat, per a mi, una vegada més”, explicava en Joan (83), orgullós. “Ha anat perfectament. No em feia respecte, soc valent”, afirmava en Luis (83) amb el cap ben alt.

L’Ángeles (81) també donava fe del seu afany de valentia: “No em feia respecte perquè soc una persona decidida”. Decidits i valents, doncs, i sense amagar la il·lusió d’haver rebut, finalment, una vacuna que, segons ells, “a la tele semblava més llarga i afilada”, els padrins i les padrines sortien de la plaça de Braus amb cara de felicitat.

Ahir era la segona jornada de vacunació a la plaça de Braus, en què s’administrava la primera dosi de la vacuna AstraZeneca a majors de 70 anys i a persones especialment vulnerables. En aquest sentit, la majoria de padrins i padrines eren conscients de la marca de la vacuna que els havien administrat. Molts mostraven la seva indiferència cap a la tria de la farmacèutica. “M’era indiferent la marca. Suposo que totes són correctes”, comentava en Luis. “Sé que m’han posat l’AstraZeneca i em sembla bé”, afirmava la Maria. En aquest sentit, en Miqui, un dels infermers del dispositiu de vacunació, explicava que certament s’havien trobat amb pocs casos en què els padrins havien decidit rebutjar-la. “Si ens pregunten la marca els ho diem, i els està bé” afegia. En aquest sentit, detallava que s’havia acordat com a data d’administració de la segona dosi el 30 de maig, és a dir, d’aquí a tres mesos. “S’han fet estudis a Escòcia on s’ha vist que si es triga més a posar la segona dosi, la vacuna és més efectiva perquè es generen més anticossos”. L’infermer també explicava que aquesta era una jornada il·lusionant, tant pels padrins, que arriben molt contents i puntuals a vacunar-se, com pel que fa al personal sanitari. “Ens ho estem passant molt bé. Jo crec que és una càrrega de positivitat que tots necessitàvem.

Estem contents de veure que finalment la cosa pot avançar i podem formar part de tot això”, remarcava en Miqui. En aquest sentit, recordava que arrossegaven uns mesos feixucs en què, a més de treballar sense poder relaxar el ritme, s’havien hagut d’adaptar a noves dinàmiques i maneres de fer. Des de dissabte, doncs, per a molts sanitaris aquesta campanya també estava suposant un respir i un petit gest fet realitat per anar avançant cap a la normalitat. En Miqui explicava que la jornada, com dissabte, s’estava desenvolupant a bon ritme. “Avui la franja d’edat ha baixat una miqueta. Per grups de risc es va començar amb els més grans i, a poc a poc, anem baixant a més joves”. apuntava.

“Jo el que trobo a faltar més és anar a passejar amb les meves amigues durant el cap de setmana”, explicava l’Ángeles. La Maria s’afegeix a l’enyorança dels passejos i espera poder reprendre aviat les seves caminades per Valira Nova. En aquest sentit, en Joan és el més concís: troba a faltar la llibertat.