PANDÈMIA MUNDIAL

Els negacionistes anul·len la protesta per por a una “amenaça”

El col·lectiu decideix renunciar a la convocatòria del Dia de la Constitució per por a una “amenaça” que no identifiquen

Els negacionistes anul·len la protesta per por a una “amenaça”

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

No hi haurà protesta el 14 març. El col·lectiu que alguns anomenen negacionista –denominació que ells rebutgen– ha optat per aturar la tramitació per fer una concentració a la plaça del Poble. Segons fonts properes al col·lectiu, les exigències del ministeri de Salut per autoritzar l’acte eren inassumibles i no es volien arriscar a ser objecte d’una falta administrativa o bé d’algun tipus de denúncia per no seguir les consignes del ministeri pel que fa a les mesures de seguretat. A més a més, les mateixes fonts van assegurar que alguns dels organitzadors havien expressat la por a rebre una “amenaça” i que això va accelerar la decisió, ja que estaven convençuts que es faria tot el possible per aconseguir el fracàs de la convocatòria i que hi hagués “problemes”.

En realitat s’havia estès la desmotivació des del grup. Les seves previsions, segurament massa optimistes, eren que superarien les 150 persones limitades a la plaça del Consell General i estaven convençuts que hi ha molta gent que combrega amb els seus ideals. Per allunyar la idea sobre el negacionisme, la seva protesta estava dirigida a remarcar els greus problemes en què està submergit el país, com ara els ERTO, els lloguers, els salaris o les dificultats pel que fa a la sanitat. Tot i aquestes problemàtiques que són compartides per la majoria de la població, una part del discurs està clarament alineat amb el que es coneix com a negacionisme: tot és una farsa, el bé guanyarà sobre el mal; tot és un complot mundial; Andorra s’encamina cap a una dictadura com la xinesa; els mitjans de comunicació estan comprats i dirigits; les vacunes no funcionen; la gent s’ha de reunir sense protocols; i es donaven com a bons articles pseudocientífics en els quals es negava la pandèmia o es posaven en dubte les mesures de prevenció, com el morrió –mascaretes– o l’ús del gel. És cert que la seva gran queixa anava més dirigida a les mesures obligatòries que “coarten les llibertats de les persones” i no tant a desmentir que al món s’ha estès una pandèmia.

La seva insubmissió és manifesta. Ho fan per convicció, amb la certesa que hi ha molta mentida entorn del coronavirus i que la gent s’ha d’adonar que s’estan tallant les llibertats amb l’excusa de la Covid-19.

Institut de drets

El col·lectiu de Gent Desperta va demanar assessorament a Elisa Muxella, presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, que segons les mateixes fonts els va “encoratjar” a convocar la concentració. Muxella va aconsellar el trasllat de la manifestació a la plaça del Poble per qüestió de major aforament i va demanar que les cadires les col·loqui el Govern. La presidenta de l’institut els va animar a expressar la seva opinió sense que ningú no s’ofengui i perquè opinar en contra de les decisions polítiques és un dret.

DESMOTIVATS PERÒ AMB GANES DE MANTENIR VIU EL GRUP

El col·lectiu no es rendeix. Pensa mantenir-se actiu i en el futur dissenyar altres activitats per posar de manifest el seu discurs i el seu malestar amb les mesures que s’estan aprovant. Consideren que el globalisme controlat per les elits està dominant els països, també Andorra, i que la gent s’ha de rebel·lar contra aquesta retallada de llibertats individuals i col·lectives sota el paraigua, segons ells, de la Covid-19. L’organització de la concentració ha estat un gran obstacle. El grup considera que les exigències del ministeri de Salut són injustificades i es veia desbordat per organitzar l’acte sense caure en algun incompliment del que s’havia dictat, ja que en tot moment la intenció era fer cas del protocol i evitar qualsevol tipus d’actitud que pogués ser recriminada per les autoritats. La comunicació via Telegram ha estat fonamental, tot i que les fonts revelen que s’han fet algunes trobades reals. El fet d’haver de desplegar 150 cadires ho van veure com una demanda inassumible pensada per impedir la concentració. Tampoc va agradar gaire el fet d’haver de disposar de recipients amb gel hidroalcohòlic per a tots els assistents, que pensaven que superarien amb escreix les 150 persones.

tracking