Les estacions demanen 19 milions

Les pistes d’esquí han quantificat els diners que necessiten per cobrir les pèrdues dels tres primers mesos d’un exercici sense turistes per les restriccions imposades pels veïns a causa de la pandèmia de la Covid. Dinou milions d’euros és la xifra que Ski Andorra ha demanat en forma d’ajuda directa al Govern a través d’un document que va presentar a final de la setmana passada. Grandvalira, Ordino Arcalís i Pal Arinsal consideren que són els ingressos mínims que han de rebre per equilibrar uns comptes a hores d’ara ja molt penalitzats que només es nodreixen del consum intern, que és del tot insuficient. I les expectatives d’ara a final de la temporada no conviden a l’optimisme. Tot el contrari. Cada nova mesura que fan pública els estats veïns per aturar els contagis incrementa les restriccions de mobilitat i endureix el confinament.

El total de diners sol·licitats arribaria a 20,5 milions dels quals les estacions han descomptat un milió i mig per l'import dels ajuts que han rebut fins al moment via expedients de regulació d’ocupació (ERTO) i per la reducció del rebut d’electricitat que s’apliquen des de fa mesos. La distribució correspon a 8,5 milions de Saetde, 6,7 d'Ensisa, 1,4 de Secnoa i 4 d'Emap. Els imports s'enfilarien per sobre dels 40 milions si el Govern segueix els criteris que està aplicant França per atorgar ajuts a les estacions per la pandèmia. Alhora es comprometrien a augmentar les instal·lacions i pistes obertes dels domini per fer més atractiva l’oferta al client local i justificar el preu del forfet de temporada i de dia que s’està comercialitzant.

La demanda d’ajut directe de les estacions ha situat el Govern en una posició complexa. Per un cantó, es tracta d’un sector estratègic que fa de motor econòmic perquè arrossega altres activitats com hotels, restaurants i comerços i, per l’altre, és un mecanisme legal que no existeix i s’hauria de crear amb celeritat si es vol donar una resposta positiva a la demanda. El primer pas categòric cap a una decisió es farà aquest matí, quan es debatrà en la sessió de consell de ministres, un cop les carteres directament implicades han elaborat les valoracions prèvies. Hi ha tres eixos sobre els quals girarà la posició de Govern, que s’ha de conèixer a més tardar a principi de la setmana vinent.

Precedent
La primera consideració és si l’Estat pot assumir una despesa de la magnitud de 19 milions d’euros en forma de subvenció a fons perdut. Si Govern arriba a la conclusió que és econòmicament factible, el següent pas és definir com s’ha d’articular legalment una figura de nova creació. I l’últim element que es posarà avui a debat és quines són les conseqüències i si són assumibles de crear un precedent com el que s’ha plantejat. Hi ha un element col·lateral que caldrà tenir en compte, més enllà que es tracta d’un sector clau en l’economia del país, i és que Govern ha pressionat des del primer moment perquè els camps de neu obrissin les instal·lacions encara que fos amb uns serveis mínims. Per malmetre el mínim la marca Andorra i oferir una de les principals alternatives d’oci del país. Un fet que finalment es va produir dissabte 2 de gener i de forma gratuïta. Però si en aquell moment la situació era delicada, un mes més tard només ha empitjorat pels estralls que està causant la pandèmia a tots els països potencials i fidels clients de les estacions.

Diversos escenaris
Els camps de neu que conformen Ski Andorra no descarten hores d’ara cap possibilitat en el supòsit que no se’ls faci efectiu l’ajut directe que han demanat, o que la quantitat sigui sensiblement inferior. Les pèrdues que en aquests moments han de suportar poden arribar a comprometre la viabilitat d’alguna de les estacions. Només cal recordar que fa una setmana el comú de la Massana va haver d’injectar tres milions d’euros a Pal Arinsal perquè pogués fer front als greus problemes de liquiditat que patia pels efectes de la Covid-19. Grau Roig i Arcalís han reduït l’horari d’obertura i tanquen les pistes a les dues des de dilluns per reduir despeses. Una mesura que és només un primer pas i que no exclou l’alternativa del tancament de les instal·lacions abans del final d’una temporada que alguns agents avui ja donen per perduda.

La dificultat de les estacions d'esquí és que tenen unes despeses fixes molt elevades malgrat estiguin funcionant parcialment i també que han de fer inversions molt altes que suposen que perdre un any de facturació hipoteca la inversió que puguin fer durant uns quants anys.