Un artista total

Artista inquiet, polifacètic, meticulós i perfeccionista, el fotògraf Pep Aguareles va deixar una empremta difícil d’esborrar entre tots aquells que el van poder conèixer estretament. Entre altres creadors –de les disciplines més diverses–, amb els quals va treballar durant anys en multitud de projectes en comú. Però, sobretot,entre els seus alumnes de l’aula de fotografia de l’Escola d’Art d’Andorra la Vella, des d’on va saber transmetre la passió pel seu art a tota una generació de nous fotògrafs.

Que la seva empremta segueix ben viva ho demostra el fet que, quan es compleixen dos anys de la seva sobtada mort, un reguitzell d’actes i propostes culturals han servit per recordar-lo i reivindicar-lo. Una iniciativa que, en gran manera, ha sorgit dels mateixos alumnes. “Ja feia temps que em demanaven que se li fes un homenatge com cal”, explica l’actual directora de l’Escola d’Art i que va ser companya sentimental d’Aguareles, Neus Mola. “I quina millor manera de retre aquest homenatge que amb una exposició d’obres d’aquests alumnes, inspirades en poemes del Pep”, afegeix.

La mostra, formada per 45 peces, es pot visitar fins al 25 de febrer al vestíbul del centre cultural la Llacuna. “Com a docent, el Pep va posar tot el seu entusiasme per transmetre els seus coneixements. Ara, els alumnes li retornen tot allò que van rebre d’ell”, ressalta la cap de l’escola.

A part d’aquest acte central de reconeixement a la seva figura, també s’ha estrenat el documental Pep Aguareles, poètica de la imatge, realitzat per Àlex Tena i Marta Martínez a instàncies de Mola i de la responsable de la galeria Pilar Riberaygua, Carme Tinturé. El film té com a base les fotografies d’Aguareles –“vam poder accedir al seu arxiu, format per milers i milers d’imatges, i d’aquí en vam fer una tria d’unes 2.500”, explica Tena–, però també compta amb paraules del mateix artista, extretes de la seva llarga i prolífica col·laboració amb el programa radiofònic Ara i Aquí, de l’Àlex Lliteras, i amb els testimoni de 17 persones –amics, familiars, alumnes...–, que el van tractar de tu a tu. En total, 50 minuts de metratge que permeten “fer-se una idea força exacta de la seva personalitat, una cosa que no sempre és fàcil de reflectir quan el protagonista ja no hi és”, comenta el realitzador.

Tena, que també va tenir l’oportunitat de treballar amb Aguareles, defineix el fotògraf com “una persona observadora, amb molta energia, apassionat per la creació en molts àmbits artístics diferents, un professor rigorós i exigent, i un enamorat de la muntanya. Tot això hem intetat plasmar-ho al documental”, que ja s’ha pogut veure durant un acte d’homenatge al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i també als cinemes Illa Carlemany.

MÚSICA I POESIA

Com a persona inquieta per naturalesa, Pep Aguareles no en tenia prou amb la fotografia. La música i la poesia també van formar part dels seus neguits artístics. Aquesta multidisciplinarietat va quedar perfectament plasmada a l’exposició Poètica de les imatges poètiques, que es va poder veure a la Riberaygua el maig del 2015, i que l’artista va fer en col·laboració amb el compositor Lluís Casahuga –autor de la instal·lació sonora que acompanyava les imatges i textos–. Tot aquest material s’aplega ara en un llibre que es va presentar ahir a la tarda a la Llacuna, i que fins ara s’havia editat només de manera privada.

Casahuga recorda que Aguareles “va posar en la música la mateixa passió i perfeccionisme que en la fotografia”. Va ser deixeble del saxofonista Efrem Roca, amb qui “va treballar incansablement per millorar i dominar la tècnica de l’instrument”. I va compondre fins i tot un blues, que es va estrenar durant l’homenatge al Centre de Congressos. Lluís Casahuga, Toni Gibert i Oriol Vilella van ser els encarregats de posar-lo en solfa.