El mercat dels temporers

La pandèmia és un malson, però encara ho és més per a molts temporers que van viatjar a Andorra amb un precontracte laboral sota el braç i ara gairebé es troben demanant caritat i subsistint gràcies a la Creu Roja i Caritas. Des de les agències immobiliàries destaquen que pràcticament no hi ha queixes de propietaris per la falta de pagament dels lloguers. No tenen ingressos “però abonen cada mes perquè son conscients que sense el permís de residència i treball no poden jugar-se-la”, indiquen des d’una immobiliària.

Sí que s’han rellogat pisos o molts viuen en habitatges que no reuneixen les mínimes condicions. Són gent que no s’espanta fàcilment, que està acostumada a afrontar problemes i que són capaces d’ingeniar fórmules per aguantar els pitjors moments. Com tot, té una cara bona i una altra no tant.

Els temporers estan organitzats en grups de Facebook a través dels quals s’ajuden en matèria de tràmits, vols i dubtes diversos, però alhora hi ha un mercat paral·lel on es pot trobar tota mena d’articles i de serveis. N’hi ha qui ofereix talls de cabells, d’altres receptes típiques dels seus països, formatges artesans, reparacions a domicili, classes d’idiomes... Òbviament cap activitat està regularitzada i els comerciants del país són conscients que hi ha una necessitat però alhora lamenten que també es fa una competència deslleial perquè no paguen cap tipus d’impost, taxa o lloguer. És a dir, que perden clients per una oferta virtual i que també es podria definir com a clandestina. El pitjor són aquells temporers que ofereixen articles que no són de primera recessitat, ni artesans o fets a casa. Es tracta de productes d’imitació de marques populars, i aquí ja s’incorre en un delicte perquè s’esta venent un article que és una imitació amb el nom d’una marca registrada.

Alguns dels comerciants consultats reclamen a la policia que actuï, que no miri cap a un altre costat. No és fàcil. És un dilema. Aquest col·lectiu ha de tenir una oportunitat, una via d’escapament perquè no reben ajudes i les possibilitats de treballar en la temporada d’esquí s’han diluït del tot.

En els casos més extrems n’hi ha que es ven objectes personals. La roba, els texans, la roba d’esquí que ja no faran servir. Van venir per fer caixa i tornaran als seus països d’origen amb les butxaques buides. Es pregunten de què serveixen els pre-contractes. Sense turistes no hi ha activitat, no hi ha feina i no hi ha esperança.