La meitat de la població, reticent a vacunar-se

La vacuna desperta recels i fins a un 6,9% de la població va manifestar que no té cap intenció de rebre la solució injectable ni ara ni més endavant. Així es recull en el tercer observatori realitzat pel CRES, basat en 742 enquestes fetes entre el 16 i el 26 de novembre. A més a més, hi ha fins a un 53,7% de la població que tampoc no vol rebre el vaccí de manera immediata, tot i que els motius són diferents. Concretament el 37,6 afirma que no vol ser un conillet d’Índies, i el 16,1% considera que abans cal vacunar la població de risc. El director del CRES, Joan Micó, va relativitzar les dades i va afirmar que “si agafem tots els valors negatius estem en xifres similars a la resta de països d’Europa”.

A l’altre costat de la balança se situen les persones que tenen claríssim que volen que se’ls administri el vaccí de manera immediata. Segons les enquestes realitzades pel CRES, aquest tall poblacional arriba fins al 31,7%, que a efectes pràctics significa que una de cada tres persones que viuen al país vol que se li injecti la vacuna de manera immediata.

Habitatge, el que més preocupa

Una de les situacions que va estudiar el tercer observatori del CRES són les preocupacions que té la societat andorrana. En aquest sentit, el preu de l’habitatge continua sent el principal neguit de qui viu al país, tot i estar enmig de la pandèmia provocada per la Covid-19. Així doncs, en la darrera enquesta aquesta és la primera preocupació per al 28,9% de les persones que l’han respost, a una distància força important de la segona, que és l’estat i el valor de les pensions i les prestacions (15,1%). Tot i que el valor és força inferior al pic que es va assolir al tancament del 2019, que l’angoixa per aquest tema s’elevava fins al 47%, “el canvi de les prioritats que ha provocat la pandèmia, tot i fer-ne baixar el grau, l’han mantingut com a primera preocupació”, va explicar el director del CRES.

Un altre canvi important i significatiu és el de la preocupació relacionada amb l’economia, que se situa en tercer lloc amb un 14%, que arriba a uns valors similars als que hi havia el 2015, en què s’estava sortint de l’anterior crisi. És precís destacar que, des de llavors ençà, l’economia no ha preocupat a xifres superiors al 10% de la població, fins ara.

Com ha afectat la pandèmia als llocs de treball és un dels altres supòsits que es van estudiar des de la institució que dirigeix Joan Micó. Concretament, les enquestes reflecteixen que més d’un 60% de les persones han tingut canvis en la seva situació laboral (62%).

Aquesta situació afecta especialment els assalariats i els autònoms. Una tercera part d’aquests canvis venen marcats pel teletreball, mentre que el 24% han tingut suspensió del contracte de treball, mentre que les reduccions de jornada s’han enfilat fins al 16% i els acomiadaments han estat de prop del 10%. L’allargament de la pandèmia està provocant que la tornada a la normalitat no sigui tan ràpida com s’esperava i fruit d’això només un terç dels enquestats han recuperat la situació que tenien abans. Micó va destacar que “un 60% de les persones que van fer teletreball durant la primera onada de la pandèmia, ja sigui de manera total o parcial, continuen fent feina de manera telemàtica”.

La percepció de la recuperació de la crisi per part del país, vers l’anterior enquesta que es va portar a terme a l’estiu, reflecteix que l’optimisme cotitza a la baixa. Així doncs, cal destacar que si al juliol fins a un 23,7% va declarar que es tornaria a la situació prèvia a la pandèmia en menys de sis mesos, en l’informe actual només ho pensa el 12,7%. Per contra, que la recuperació anirà per a llarg i no serà abans d’un any ha augmentat, passant des del 13,3% fins al 22%.