Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
El fiscal adjunt Ivan Alís és el representant del ministeri públic al Consell d'Europa.
ARXIU
A.d'Ors va dir..
Utilitzes el nom, d'un carlista, català, professor de la universitat de Navarra, i desconeixes completament, que intentes desacreditar, a la sang del general, que els va ensenyar a combatre.
Abans d'enfrontar-te a un enemic, has de saber qui és.
Curiós va dir..
Quan un no pertany a cap mena de ramat, casta o tribu, acostuma a ser lliure de pensament.
I això no agrada.
A.d'Ors va dir..
Qui és desacredita, és tot aquell que tolera viure en un estat mesquí!.
Curiós va dir..
Hi ha funcions que uneixen a l'autoritat, (el saber socialment reconegut) la potestat, (el poder socialment reconegut).
Si des de la seva posició d'autoritat i potestat no compleixen la seva comesa, o més enllà, l'incompleixen, les persones i la societat poden veure enfonsar-se els pilars en què se sustenta.
Per això és tan terrible desacreditar a mestres, policies i judicatura. Però és més terrible quan són ells els que es desacrediten amb els seus actes.
La Fiscalia no resol va dir..
Vostè diu que els fiscals no resolen cap cas, això ho sabia. Peró com ho fan els magistrats quan han de resoldre temes complicats si mai han resolt casos més senzills abans. Deu ser que hi ha gent que neix ensenyada.
Curiós va dir..
Suposo que et referiràs a tota meva de covards, que actuen en manada, i mai venent de front, ni donen la cara.
En fi, és el que tenim...
És ben curiós que per alguns sempre els dolents són els fiscals, els policies, fins i tot els profes! Nose perquè serà...?
Respondre
Mira, he estat víctima/testimoni, d'un, de front molt poblada, que en ple judici la seva postura era la de mal educat, escarrantxat o mal sentat, sense cap mena d'interès, fent burles i ganyotes quan ens manifestàvem, i jugant amb el tlf, comportant-se com el Neng de Castefa.
I això, ho he vist amb els meus ulls, com tots els que érem presents en aquella obra de teatre, totalment orquestrada, amb la passivitat, complaença i permissivitat, del tribunal i de la meva antiga defensa.
Una defensa, que jugava al joc de l'ambiguetat i l'amiguisme, amb la part contrària.
És a dir, vam sortir del judici amb el convenciment, d'haver estat sentenciats hores abans, a la cafeteria de l'Aigueta.
Aquesta és una de les cares, de la justícia que tenim.
Per això ningú confia en la justícia.
Aquí ho deixo plasmat.
PD: No signo amb el meu nom complert,(teniu el mail) i amb el meu número de passaport, per por a que la meva familia rebi represàlies (feina, col·legi...).
Però ho faria encantat!.
La fiscalia si resol va dir..
Els fiscals NO resolen, ni decideixen ni sentencien. Diga'm una sentència dictada per un fiscal, no n'hi ha cap. Són dictades pels Batlles o pels Magistrats.
El carlisme de Navarra va dir..Utilitzes el nom, d'un carlista, català, professor de la universitat de Navarra, i desconeixes completament, que intentes desacreditar, a la sang del general, que els va ensenyar a combatre.
RespondreAbans d'enfrontar-te a un enemic, has de saber qui és.
Bona!
Respecte i admiració a tan insigne personatge.