Anul·lades les multes per no pagar l'IGI a Saetde i Ensisa

Ensisa i Saetde no hauran de pagar la sanció de 96.755 i 63.104 euros, respectivament, imposada pel departament de Tributs i Fronteres per no repercutir i liquidar les quotes de l’IGI dels forfets venuts a empreses estrangeres els mesos de gener, febrer, març i abril del 2014. Les dues societats va presentar una demanda jurisdiccional contra les resolucions de la comissió tècnica tributària, que els imposava la multa per no haver pagat l’IGI. Una demanda que la Batllia va estimar, decisió que va ser recorreguda pel Govern. Ara, la sala administrativa del Tribunal Superior ha donat la raó a la Batllia i Ensisa i Saetde no hauran de pagar.

El litigi neix a partir de la interpretació de l’apartat 2 de l’article 44 de la Llei de l’IGI del 2012 que considera serveis prestats al Principat i, per tant, subjectes a l’impost, el transport de passatgers per la part de trajecte que discorri per territori andorrà qualsevol que sigui el destinatari del servei. Una llei que es va modificar l’octubre del 2014 per reforçar la doctrina administrativa emesa que el transport per cable s’entén inclòs en el transport de passatgers com a servei prestat a Andorra en tant que regla especial, i s’introdueix un nou apartat 10, segons entén el tribunal, “per tal d’incloure com a serveis prestats al territori andorrà determinats serveis que s’utilitzen efectivament a Andorra i que en aplicació de les regles generals de localització, en determinades circumstàncies, es podrien entendre com a no prestats en territori andorrà”.

Ensisa i Saetde, en les demandes contra les sancions, entenien que no havien de pagar l’impost perquè en el moment de liquidar-lo “ni es coneixia, ni tan sols s’havia determinat formalment el criteri del Govern en relació amb la repercussió de l’IGI per la venda de forfets a empresaris no establerts a Andorra”.

El Govern, per la seva banda, en el recurs contra la sentència de la Batllia considerava que es va modificar la regla de localització dels serveis prestats per precisar i aclarir aquest punt, tractant-se (el forfet) d’una modalitat de transport que degut a les seves particularitats podia donar lloc a interpretacions diferents. És a dir, que sí que es coneixia el criteri abans de modificar la llei.

El TS conclou que a l’inici del període 2014 Ensisa i Saetde no coneixien exactament el criteri de l’administració i, a més, la seva interpretació de la norma era “raonable”, compte tingut de la incertesa jurídica respecte al règim de l’IGI aplicable a les operacions de venda de forfets d’esquí a empresaris no residents. I és per això que anul·la les sancions.