Desesperats amb Afers Socials

Desesperats i sense perspectiva que la situació millori, en aquest punt es troben molts habitants d’Andorra que no troben feina i tampoc tenen ajudes. N’hi ha que fa mesos que no treballen i, segons expliquen, les solucions que els ofereix el ministeri d’Afers Socials són nul·les o, fins i tot, “insultants”. La Menchu Martín, de 61 anys, treballa en un hotel i arran de la pandèmia cobra 1.083 euros al mes amb què ha de pagar 550 euros de lloguer i viure. A més, explicava que està ajornant una intervenció quirúrgica des de l’agost perquè no pot pagar-la i que li han denegat el 100% de la CASS dues ocasions. “La treballadora social diu que, segons els seus càlculs, em sobren 200 euros al mes; l’he denunciada, no hi ha dret”, afirmava.

Actualment, la Menchu deu unes analítiques a l’hospital perquè la primera vegada que va parlar amb la treballadora social del ministeri, li va assegurar que li aconseguiria l’ajuda del 100%, “i em va dir que anés avançant feina amb les analítiques. Després em van denegar l’ajuda i no les vaig poder pagar”. “Sempre he pagat la CASS religiosament, i la primera vegada que necessito ajuda, me la deneguen”, destacava. Tanmateix, va indicar que, segons li va explicar una responsable de la CASS, “abans per donar el 100% tenien en compte ingressos i despeses, i ara només ingressos, així que només hi ha dues maneres que t’ho donin: que el metge digui que és urgent o cobrar menys que el sou mínim, i com que no tinc diabetis ni un càncer, no és urgent”.

EFECTES A LA SALUT
La Menchu està desbordada per la situació, va estar 20 dies de baixa per depressió dels quals li han pagat 334 euros. I apuntava que “en un futur tindrem problemes de la gent que ha anat ajornant problemes de salut per no poder pagar el metge”. Paral·lelament destacava que “el pitjor és que de la gent del meu voltant soc la que millor està”. I posava en relleu que se senten “incompresos” i que “els polítics viuen fora de la realitat”. A més, destacava que entre els treballadors socials “es van passant la pilota i diuen que estan de vacances per no agafar el telèfon”.

Una acusació que compartia la Soad Bentahar, andorrana de 27 anys, que comparteix treballadora social amb la Menchu i assegurava que s’han trobat que just després d’atendre una d’elles, a l’altra li han dit per telèfon que la professional estava de vacances. La Soad sempre havia treballat amb contractes temporals i quan va arribar la pandèmia es va trobar que no tenia dret a cap ajuda, “sort que tenia estalvis”, apuntava. Va aconseguir un contracte indefinit quan l’economia començava a revifar, però aleshores no entrava dins dels criteris per acollir-se l’ERTO.

ESTIRAR QUITANÇA I ESTALVIS
“Es va tornar a parar tot i em van denegar la desocupació involuntària perquè havia cobrat 600 euros de quitança el dia 15 de setembre, i em van dir que , segons els seus càlculs, amb això podia viure fins al 28 de desembre”, deia. “Se m’ha arribat a dir que internet és un luxe, i si no en tinc, com busco feina? Estic subsistint gràcies a familiars i amics, m’estic endeutant amb ells perquè he de pagar el pis i les despeses associades”, expressava. I afegia que “ja és prou difícil haver de demanar ajuda que a sobre t’ho posen més difícil perquè et trobes que no tens on anar, on queixar-te ni on buscar solucions”. Tanmateix, assegurava que des del Govern “estan creant ganduls perquè necessites estar 45 dies desocupat per aconseguir l’atur, així que ningú agafarà feina temporal perquè sinó has de tornar a començar el còmput, prefereixen treballar en negre”.

En una situació força similar es troba C. P., té 44 anys i sempre ha treballat de cambrer, però amb l’arribada de la pandèmia el van fer fora. Aleshores es va poder acollir a uns ajuts fins al setembre, i a l’octubre va trobar una feina en la qual va estar una setmana i mitja perquè no el podien posar a l’ERTO i el van fer fora. “Vaig demanar ajuda a la treballadora social, però em va dir que no necessitava ajudes perquè tenia estalvis; 2.000 euros”. Gairebé tres mesos després pagant lloguer i intentant subsistir, aquests 2.000 euros s’estan a punt d’exhaurir: “He tingut problemes de salut i he hagut de pagar l’hospital, se m’estan acabant els diners. On viuré? Al carrer?”. El C. A. té problemes d’ansietat i ara s’ha posat en contacte amb Afers Socials del comú escaldenc, des d’on el tornen a derivar a Govern: “Tornaré a seure amb ells per veure si em donen alguna ajuda perquè així no es pot sobreviure”.

RESIDÈNCIA PER COMPTE PROPI
El cas de la F. B. és una mica especial. Ella explica que fa vuit anys que treballa a l’hivern a Pal com a monitora d’esquí, però fa quatre anys i mig va crear una productora audiovisual al país i va obtenir la residència per compte propi. Una condició que, precisa, no li permet treballar com a assalariada en una altra empresa, i això li impossibilita adaptar-se al context actual i intentar buscar feina, ja que el seu sector està aturat i només ha fet dos rodatges des del març.

“Amb la meva targeta de residència no puc entrar al servei d’ocupació i, per tant, no puc accedir a l’ajuda de l’habitatge, estic desesperada i tinc por perquè em queden 100.000 euros d’hipoteca per pagar i al compte de l’empresa només tinc 1.000 euros. Hauré de tancar-la i perdré la residència”, explicava. “Aquest mes ja no he pogut demanar l’ajuda a autònoms, i si he de pagar la CASS sense cobrar l’ajuda, els diners s’acabaran abans”, exposava, per implorar que “jo vull treballar, i em sumo a les queixes dels monitors del país”. Aquest és l’únic sector en què la seva empresa li permet cobrar factures més enllà de l’audiovisual, i a hores d’ara encara no ha començat a treballar.