'Telecimera' 2020

El 9 i 10 de març Andorra acollia la reunió ministerial de Turisme de la Cimera Iberoamericana. Poc sospitaven llavors els ponents que abordaven el reptes del sector que la pandèmia donaria un cop brutal a la indústria el 2020. De fet, tal com recorda la titular de Turisme, Verònica Canals, aquells dies “ningú veia venir la pandèmia” malgrat que era imminent el confinament i l’acabament abrupte de la temporada d’hivern. Aquella ministerial va ser també la darrera de les trobades d’alt nivell presencials dels dos anys de presidència andorrana de la Cimera Iberoamericana. La crisi sanitària obligava a redefinir el format un cop se superava la primera onada i a incorporar les reunions telemàtiques, com ha suceït en un bon grapat de fòrums polítics. En circumstàncies normals aquest passat mes de novembre Andorra hauria donat per acabada la seva tasca d’amfitriona de la Cimera però en això també serà diferent aquest cicle 2019-2020, que s’allargarà fins al 2021 amb la voluntat que el gran colofó final, la reunió de caps d’Estat i de Govern dels 22 països membres, pugui celebrar-se de manera presencial el proper mes d’abril.

“Partim de la base que serà presencial, l’equip d’Afers Exteriors està treballant en un text de declaració i la fundació en la part logística”, exposa la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach. En aproximadament un mes, explicita, s’haurà de prendre la decisió definitiva perquè “la situació sanitària evoluciona molt ràpid i ens adaptarem al que sigui en aquell moment”. Un format presencial però reduït, amb delegacions més minses, és una de les possibilitats.

La readaptació no es va posar en qüestió en cap moment. “Vam tenir molt clar que havíem de continuar”, explica Ubach, que afegeix que no es podia deixar perdre l’oportunitat perquè “passa una vegada que tens la possibilitat de tenir un rol a nivell internacional”. La ministra destaca que malgrat el gran obstacle sobrevingut i gràcies a les noves tecnologies s’ha pogut mantenir intacte el calendari de reunions projectat per al 2020 i fins i tot afegir-ne dues d’extraordinàries, la primera la d’innovació i salut celebrada el 30 de juny, que significava, alhora, un altre dels canvis obligats per la pandèmia: la Covid havia d’entrar a l’agenda. Així a Innovació per al desenvolupament sostenible, objectiu 2030, lema original, s’afegia el repte de la crisi sanitària per a la regió. Aquest 2020 es tancava amb una ministerial d’Exteriors que també se sortia de la planificació inicial perquè tradicionalment és la prèvia a la reunió de caps d’Estat i de Govern que en aquest cas no es farà fins mesos més tard, l’abril del 2021.

Ubach inisteix en la importància que té preservar el multilateralisme i especialment per a un territori petit com Andorra. “El multilateralisme ens obre moltes finestres, també contactes a nivell bilateral”. En aquest sentit, la titular d’Exteriors apunta que per preparar aquesta darrera trobada amb els seus homòlegs va mantenir reunions telemàtiques per formular les invitacions corresponents “però també vam aprofitar per tractar temes bilaterals, per tant, el multilateralisme per a nosaltres és una eina essencial gràcies a la qual podem parlar amb un estat més gran, més llunyà, i establir una connexió i una col·laboració i, per què no, dur a terme projectes comuns”.

Des que el Govern de Toni Martí va plantejar el 2016 la candidatura perquè Andorra fos l’amfitriona de la Cimera, un dels aspectes que es va remarcar va ser l’aparador que suposava. Què passa amb aquest aparador quan la relació és a través d’una pantalla? “A nivell de xarxes, la fundació ha fet una molt bona feina, i els estats que hi han participat també s’han fet ressò. Si mesurem l’impacte que tindria una ministerial presencial de, posem per cas, Educació i una de telemàtica no sé cap on aniria la balança”.

Les traves

El format telemàtic complica la preparació. Perquè el colofó de qualsevol reunió ministerial és una declaració conjunta, consensuada, i el contacte presencial ho facilita. En mode virtual les reunions eren de quatre hores, quan en presencial són dia i mig. Però per celebrar aquestes quatre hores tot ha d’estar mitjanament tancat ja conscients que queda poc temps per a la discussió, per tant, requereix treball previ i amb el daltabaix que suposa la diferència horària amb tots els membres del continent americà.

La més complexa va ser la ministerial de Medi Ambient. Feia onze anys que no es tractava la matèria en una Cimera Iberoameicana precisament per les diferències que genera. Uns quinze dies abans de la celebració (el 16 de setembre) ja es treballava amb una proposta de declaració. “Vam tenir una negociació difícil, sobretot amb determinats estats com el Brasil”, apunta la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, que rememora que “vam haver de consensuar sobretot el llenguatge, però vam intentar mantenir els nivells d’ambició”. Calvó celebra el resultat, que els va permetre introduir la problemàtica de la pèrdua de biodiversitat i associar-la a la crisi climàtica, i coincideix que la distància va complicar la feina. “Aquestes negociacions sovint es fan als passadissos, acabes de tancar la declaració entre reunió i reunió” i en aquest cas no era possible. Però feta la feina prèvia, la reunió va discórrer sense entrebancs: “En el moment de la conferència ministerial tothom va deixar de banda aquests aspectes que havien apartat més.”

La relació entre la comunitat iberoamericana no és una bassa d’oli, però pocs conflictes han transcendit en aquest cicle de reunions. El darrer, la queixa del ministre d’exteriors del Brasil perquè hi hagués diplomàtics del govern de Maduro a la trobada ministerial d’Exteriors, argumentant que es tracta d’un règim “dictatorial”. “El que s’intenta és parlar de temes de cooperació, finalment aquest és l’objectiu, ajudar els estats a millorar la situació de les seves poblacions, si hi ha un conflicte polític entre estats no és en el marc de la conferència iberoamericana que el resoldràs, es pot parlar però no el resoldràs. Molts països van decidir de mirar la part pragmàtica”, justifica Ubach. Destaca també el paper de neutralitat d’Andorra perquè “penso que ha estat d’ajuda i el fet que siguem nosaltres que presidim ha fet que no hi hagi cap cadira buida en el cas de la ministerial d’Exteriors, els 22 països estàvem allà, independentment que tinguin diferències. Nosaltres hem d’intentar crear ponts, diàleg, i que puguem avançar amb aquest intercanvi entre els diferents països”.

Intercanvis per exemple pel que fa a la gestió de la crisi sanitària. La primera reunió d’alt nivell postprimera onada va ser una d’extraordinària en què es va tractar la pandèmia i en la qual els ministres Jordi Gallardo i Joan Martínez Benazet van exposar l’estratègia al país, com ara el gran cribratge poblacional i el paper que havia tingut ActuaTech dins de l’organització del mateix. Després Gallardo va participar a final d’octubre en la ministerial sobre ciència, tecnologia i innovació en què es va abordar la necessitat d’afrontar la bretxa digital, una problemàtica que ni molt menys afecta tots els membres de la comunitat per igual i amb grans diferències també en el si d’un mateix país. És un altre dels qüestionaments que es fa respecte a la participació d’Andorra en un fòrum, la gran distància (i no només física) amb alguns dels membres, especialment els del continent americà. Gallardo respon que hi ha principis elementals compartits i “en el nostre cas la bretxa digital no és un repte a solucionar, no és un dels problemes que tenim, però sí que compartim la importància que té per assolir una evolució igualitària de la societat”. En el mateix sentit, destaca que també es tracta de compartir experiències, que “Andorra també pot aprendre” en d’altres àmbits.

De fet, la pandèmia ha posat més en valor encara l’esfera digital. “És una eina molt útil, eficaç, optimitza temps, evita desplaçaments”, apunta Gallardo, però no supleix d’altres avantatges que sí que té la presencialitat com ara abordar d’altres qüestions amb els participants, les trobades paral·leles que es poden fer.

Avantatges de la presencialitat

Va ser el cas de la trobada ministerial de Turisme, rememora Gallardo. Una oportunitat perquè els representants polítics que van viatjar (de 17 països) coneguessin in situ la destinació turística però també per compartir línies d’actuació, destaca la ministra Verònica Canals: la innovació o l’aposta pel desenvolupament sostenible, o convertir la gastronomia local en motor de desenvolupament. Els participants van poder tastar productes locals, conèixer les estacions d’equí i les diferents alternatives d’activitat i experiències que ofereixen o passejar pel nucli antic de la capital, alhora que s’intercanviaven maneres de fer o s’establien noves relacions amb països com a l’Argentina i Xile que permetessin anar més enllà de la d’importar treballadors. “No s’imaginaven un nucli urbà amb tanta densitat de població i després tanta natura”, destaca Canals sobre la impressió que va causar Andorra als qui no la coneixien. Estava a punt de produir-se un sotrac de dimensions gegants que per a la ministra de Turisme ha suposat la certesa que “a aquest destí no cal posar-hi llits”, sinó abordar altres possibilitats. Amb la crisi sanitària “la gent ha vingut i ha fet una altra cosa, i aquest any seguirem amb aquesta tònica de descobrir territori” i d’associar-lo a salut i benestar, apunta.

Després de l’experiència de la ministerial de Turisme, la fórmula online “va ser un substitutiu per no deixar una trobada tan important sense celebrar”, apunta Jordi Gallardo, i l’alternativa, malgrat les limitacions que imposa, “ha estat molt ben valorada”. La ministra d’Exteriors destaca que “s’ha donat una imatge molt positiva d’Andorra, seriosa”, i defensa la tasca de l’equip del seu ministeri i la d’una fórmula que també ha estat objecte de crítiques, la fundació creada per organitzar la cimera: “[el de la fundació] és un equip molt petit, amb qui porta la comptabilitat són tres persones, no hi sobra gent i ells també externalitzen. Han treballat de valent i s’han adaptat a la nova realitat”. Ara el desig és tornar a l’antiga realitat (o a allò que s’hi pugui assemblar més) per reunir una concentració d’alts mandataris polítics mai vista a Andorra.