L'os bru s'establirà a Andorra a partir del 2030

No és una evidència científica, però la predicció del director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, està basada en la certesa que l’espècie “està recuperant el seu espai vital al Pirineu”. És per aquest motiu que Garriga sosté que a partir del 2030 l’os bru s’acabarà instal·lant a Andorra. “No m’estranyaria gens que s’arribessin a establir. I això pot ser aviat, d’aquí a deu anys”, va asseverar el director del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Tot i que actualment el plantígrad, o millor dit, el seu rastre, s’ha deixat veure amb comptagotes pel Principat, Garriga considera que el país té “hàbitats potencialment favorables” perquè hi acabi vivint, tal com certifiquen les cartografies del projecte PirosLife.

Respecte a Andorra, Garriga creu que la zona del vedat d’Enclar és un terreny propici per a que l’os s’hi acabi establint. “La part obaga que toca amb Os de Civís i Bixessarri és una bona zona”, afirma Garriga. Així mateix, opina que indrets limítrofs amb Andorra com el port de Baiau o el vessant solà d’Àreu poden ser altres opcions en les quals el plantígrad pugui reproduir-se com a espècie. Així mateix, Garriga analitza les condicions necessàries que habitualment recerca el mamífer per establir el seu camp de mobilitat. “Eminentment l’os busca zones de tranquil·litat, allunyades de la presència humana. I això passa per zones obagues, de difícil accés i si pot ser escarpades. Alhora necessita que hi hagi aliment i que de tant en quan hi pugui trobar alguna carronya. També li agraden molt les rouredes a la tardor, que hi hagi glans, mosaic de pastures o arbres”, discerneix.

De moment, però, la freqüentació de l’os bru ha estat esporàdica per la superfície del Principat, tan sols com a zona de pas. En el darrer any, però, s’han constatat fins a dues ocasions la presència del plantígrad a les valls andorranes. La primera va ser el passat mes de juliol quan uns excursionistes, des de la llunyania, van enregistrar unes imatges d’un os bru a la zona del Comapedrosa, a tocar del pic de Sanfons. La segona, més recentment, va ser el passat mes de novembre quan un altre grup d’excursionistes va identificar unes petjades d’os bru, que posteriorment van corroborar els banders, a la zona del pic del Cataperdís.

En aquest sentit, Garriga estima que la població actual d’ossos bru al Pirineu arriba a la cinquantena, amb especial densitat a la Vall d’Aran i l’Arieja. “No és una reintroducció. És un reforçament poblacional d’una espècie que estava al límit de l’extinció. A principis del segle XX hi havia 200 ossos i és probable que a la llarga s’arribi a aquesta xifra”, subratlla sobre un animal que titlla de “l’espècie tòtem del Pirineu”. “La cultura pirinenca no hauria estat la mateixa sense la figura de l’ós”, assegura, posant com a exemple la toponímia del ball de l’Ossa d’Ordino i Encamp.