Reportatge

Tres mil hores de pessebre

En José i en Joan, pare i fill, recreen cada Nadal el tradicional pessebre amb un toc especial, reconstruint diversos edificis emblemàtics de Sant Julià i, fins i tot, el santuari de Meritxell. La maqueta s’exposa a la seva oficina fins després del dia de Reis.

Tres mil hores de pessebreL. G.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

En podríem dir una tradició familiar, una iniciativa que es repeteix any rere any. En José Rodríguez, de 78 anys, i en Joan Rodríguez, de 54 anys, pare i fill, recreen des de fa cinc exercicis el naixement de Crist en forma de maqueta amb un toc ben especial, reconstruint diversos edificis emblemàtics de la parròquia on resideixen, Sant Julià de Lòria. “Hem fet una maqueta de la casa del comú lauredià, de l’església parroquial i també de l’antic santuari de Nostra Senyora de Meritxell i del nou després de ser reformat per l’incendi”, expliquen els artistes. El pessebre està exposat a l’oficina de Construccions Pala-Pic fins després de Reis.

En José afirma que des de ben petit, “quan tenia nou anys”, ja va començar a fer recreacions del pessebre, tot i que argumenta que el procés de creació era molt diferent. “En aquells temps no hi havia maquetes ni figures de plàstic, ho fèiem tot amb cartró, fusta i alumini i, clar, amb el pas dels anys la cosa ha canviat molt i el resultat que s’obté és molt més bonic”, afirma. Els artesans expliquen que la construcció requereix molta feina i temps. “Per realitzar tota la recreació hem hagut de dedicar unes 3.000 hores de treball.” I comenten que fins aquest any exposaven la reconstrucció en un espai privat a la plaça de la Germandat, però, a causa de la irrupció de la pandèmia del coronavirus, “el tenim exposat a l’avantsala de la nostra oficina”. “No és el mateix que abans, ja que molta gent podia veure el pessebre i ara per davant de l’oficina hi passa poca gent i tampoc s’hi fixen massa”, manifesten.

En aquest sentit, exposen que des del comú s’hauria de fer publicitat d’aquesta iniciativa per motivar la població a fer la recreació del seu naixement. “S’ha d’incentivar la participació i per fer-ho es podrien atorgar alguns premis a les millors reconstruccions”, comenten. I assenyalen que d’aquesta manera és podria donar continuïtat a la iniciativa i que representi una “mena d’atractiu turístic per a la parròquia”.

A més, els artesans valoren que les maquetes es realitzen quasi completament amb materials reciclats i naturals. “Nosaltres ho fem tot manualment, els interiors i els exteriors i, en la mesura que podem, utilitzem productes naturals i materials reciclats, com per exemple les fustes que es llancen per fer l’estructura”, indiquen. I expliquen que, pel que fa a la decoració, ells mateixos planten el blat i la molsa, les quals requereixen un manteniment curós perquè no es facin malbé, i utilitzen les figues que tenen a la seva disposició i les d’aquella gent que són coneixedors de la seva feina i els en deixen algunes.

Per cloure, pare i fill manifesten que per poder dur-ho a terme tan sols són necessaris tres factors: “Espai, temps perdut i ganes, moltes ganes.” “És un projecte que ens agrada molt i ho fem per amor a l’art i perquè fa molts anys que s’ha convertit en la nostra tradició familiar”, assenyalen. També expressen que esperen que l’any vinent es pugui tornar a mostrar en públic per tenir més visibilitat.

tracking