x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
pandèmia mundial

Hotels: obrir i tancar és perdre

El sector hoteler viu el seu particular calvari nou mesos després de l’esclat de la pandèmia. Sense el coixí econòmic del març, les esperances estaven dipositades en una temporada d’hivern en la qual cada dia que passa sense turistes és un dia amb números vermells.
Interior d'un hotel tancat al públic.

Hotels: obrir i tancar és perdre

Interior d'un hotel tancat al públic.

Fernando Galindo
El menjador d'un hotel tancat a final de la setmana passada, una època que hauria de ser ja d'ebullició.

Hotels: obrir i tancar és perdre

El menjador d'un hotel tancat a final de la setmana passada, una època que hauria de ser ja d'ebullició.

Fernando Galindo
Hotels: obrir i tancar és perdre

Hotels: obrir i tancar és perdre

Hotels: obrir i tancar és perdre

Actualitzada 14/12/2020 a les 13:05
Obrir o tancar? La conjectura que plana sobre el gremi hoteler no és un plat de fàcil digestió, ja que tots els escenaris condueixen als números vermells. Cada dia amb restriccions de mobilitat vigents als països de l’entorn és un dia amb pèrdues. I després de nou mesos d’emergència sanitària, l’asfixia per haver de seguir assumint despeses associades a la supervivència del negoci es tradueix en unes caixes més empobrides de cèntims.

“El 13 de març ens va agafar la Covid-19 en calces, d’acord. Tanquem perquè no sabem quan podrem tornar a rebre turistes i assumim les nòmines del març i l’abril fins que arriba la regulació dels ERTO. Mentrestant, al maig i al juny seguim sense facturar i hem d’anar pagant el 25% dels salaris, que en plantilles de 100 treballadors són molts diners. Llavors després tornes a obrir a l’estiu per intentar remuntar malgrat que saps que tindràs ocupacions més baixes. I ara al novembre i desembre tornem enrere, sense pont de la Puríssima, sense Nadal i amb les pistes tancades, com a mínim, fins al gener. És a dir, seguim tancats com al març, però amb la diferència que durant aquest temps només hem pogut treballar algun cap de setmana de juliol, dues setmanes a l’agost, pel pont de la Diada i el del Pilar. I tot això sense deixar de pagar nòmines, lloguers i totes les despeses fixes que comporta tenir un hotel. Per tant, la situació és molt més crítica ara que al març perquè no tenim el coixí que teníem abans”, exposa el director de la Unió Hotelera d’Andorra, Jordi Pujol, sobre la sagnia econòmica que pateixen des de l’esclat de la pandèmia.

L’impacte econòmic de les xifres
Per dimensionar l’impacte econòmic que tenen les pèrdues en el sector, des de l’UHA s’ha facilitat al Diari una taula –que no té cap vinculació amb l’hotel que apareix com a imatge d’aquest reportatge– on figuren els tres escenaris possibles als quals s’han hagut d’enfrontar la majoria dels propietaris d’aquests tipus d’establiments: un hotel tancat, un hotel tancat amb part de la seva plantilla en suspensió temporal del contracte de treball (STCT) i un hotel obert amb un 20% d’ocupació. Per tal que la mostra sigui al més representativa possible, s’ha elaborat una mitjana a partir de l’estructura de costos de diversos hotels de diferents parròquies que s’ajusten a un perfil d’allotjaments de quatre estrelles amb 100 habitacions. Així mateix, per mesurar els ingressos, s’ha pres com a referència un preu de 80 euros la nit per habitació, tenint en compte que si l’obertura s’hagués produït en temporada alta la tarifa s’hauria elevat fins als 200 euros.


Així doncs, la primera conclusió a la qual s’arriba posant llum i taquígrafs és que cap dels escenaris és favorable i que, per tant, l’objectiu del negoci és minimitzar les pèrdues. Per cada mes, obrir amb un 20% d’ocupació equival a perdre uns 123.500 euros, tancar directament significa perdre uns 109.000 euros i tancar amb part de la plantilla en ERTO es tradueix a perdre 79.000 euros. Partint de la base que es tracta d’un immoble arrendat –si fos de propietat, per contra, pujaria la branca d’amortitzacions– es pot observar com el capítol de lloguers i el de personal són les principals despeses d’un establiment, raó per la qual des del sector incideixen en la necessitat de comptar amb prestacions en aquest àmbit. “Un hotel té uns costos estructurals molt alts, de manera que amb una reducció del 30% de la facturació ja es poden produir pèrdues molt importants. Per tant, si es vol evitar el tancament d’aquests negocis o acomiadaments massius, les ajudes han de ser molt importants en aquests conceptes”, manifesta Carles Calvo, membre de la Junta de l’UHA.


Amb tot, des del gremi hoteler consideren que la tercera llei òmnibus, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2021, no és prou ambiciosa precisament en aquests dos aspectes. En primera instància, pel que fa al personal, la legislació contempla que les empreses amb més de deu empleats només poden posar el 75% de la plantilla en ERTO. “Això significa que els hotels, el 99% dels quals tenen més de deu empleats, hem de seguir assumint íntegrament les nòmines del 25% de la plantilla, a banda de la part proporcional de l’altre 75%”, subratlla Pujol, que lamenta que els ERTO no hagin previst la cobertura de la totalitat de les plantilles. En segon lloc, referent als lloguers, el sector hoteler –al no haver estat una activitat suspesa pel Govern– pot sol·licitar una reducció de la renda proporcional a la davallada de facturació amb un màxim del 50% –fins al 31 de març del 2021– o un fraccionament dels imports corresponents durant els 12 mesos següents. Per tant, agafant com a model la taula que apareix en aquest reportatge, en el millor dels casos un hotel tipus podria passar de 40.000 a 20.000 euros pel preu del lloguer tot i tenir-lo tancat al públic.


A més, tal com remarca Calvo, les despeses energètiques –capítol de subministraments– “poden ser molt importants en els mesos d’hivern tot i que l’hotel estigui tancat o amb molt poca ocupació”. D’altra banda, els programes de crèdits tous del Govern tampoc són una alternativa plausible, ja que si bé “són ajudes de tresoreria que et donen oxigen però que no supleixen les pèrdues perquè les hauràs de seguir pagant”, conclou. Tanmateix, el que sí que queda clar és que el senyal de SOS és cada cop més evident entre un dels sectors amb major contribució al PIB.
Etiquetes
  • #1 Sector hoteler mort
    (14/12/20 10:03)

    Les ajudes que proposa govern son insignificants... ja nomes el nadal suposa el 30% de la facturació. Pels hotels de temporada, el problema es multiplica, perque l'impediment de treballar els mesos on es produeix la unica facturació del negoci impedeix pagar les despeses fins arribar a la següent temporada. Pels
    Hotels de temporada es inviable obrir els mesos fora de la temporada, per tema logistic i de costos... per tant, si nomes es podra treballar una part de la temporada i a menys d'un 50% aixo inevitablement provocara la mort de molts negocis, i amb ells arrosegara a moltes altres empreses que depenen d'aquesta activitat amb la consequent ruina per moltes families. Aqui patirem tots, del primer a l'ultim. Desde el cambrer que en depen directament fins a l'urbano de turno o funcionari que creu que els diners que reben a final de mes cauen del cel... doncs no, cauen dels impostos que paguen la resta d'empreses....impostos que no existiran si no hi ha activitat! Rucs!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts