Ni amb precontracte

Quan a l’estiu es parlava de la temporada de neu, la llunyania de tres mesos feia pensar que es podria celebrar sense problemes i que l’eslògan que va presidir la primera onada i el confinament, el “tot anirà bé” es compliria finalment. Perquè això succeís, es va establir una sèrie de condicionants per als temporers que en anys anteriors no havien tingut: vol de tornada comprat, precontracte en origen i una prova PCR negativa. A priori, qui pogués acreditar aquests tres condicionants bàsics i imprescindibles tenia la feina assegurada, en principi, passés el que passés. Però la realitat va tornar passar per sobre de l’eslògan i centenars de persones, complint aquests requisits, estan avui a Andorra sense poder treballar i sense cap ingrés des de fa aproximadament tres setmanes. I n’hi ha alguns que, vista la incertesa, han decidit entomar el camí de tornada a casa.

En aquesta situació hi ha el Sebastián Carracedo i la seva parella Juliana Martínez, que van arribar al Principat a mitjans d’octubre, i que ja estan vivint les últimes hores al país abans d’emprendre el camí de tornada cap a la seva Argentina natal. “Hem decidit marxar perquè tot és molt incert; jo vaig venir amb un contracte de treball sota el braç, i la meva parella amb una oferta de feina, però a dia d’avui no sabem quan es podrà començar a treballar, ni tant sols si es podrà”, va exposar el Sebastián. Per la seva part, la Juliana va explicar que “aquesta hauria estat la meva tercera temporada a Andorra. Sempre havia treballat en la mateixa empresa, i aquest any tenia la intenció de fer el mateix, però aquesta situació és molt complicada”, i va afegir que “un cop aquí, després de moltes anades i vingudes, l’empresa va decidir no contractar-me, tot i la promesa de comptar amb mi com els anys anteriors. Així que vam decidir amb la meva parella que ens en tornàvem a casa, a l’Argentina, a carregar piles i estar amb la nostra família, a qui fa prop de cinc anys que no hem vist”. En aquest sentit, el Sebastián va afegir que “portem gairebé dos mesos vivint dels nostres estalvis, i preferim no continuar-los gastant, fer una pausa, i estar amb la família”.

Un cas similar és el de la Marta Campos, que després de fer diverses temporades aquí a Andorra, i tornar a venir per a la d’enguany, va decidir finalment tornar a creuar l’Atlàntic per anar a casa seva, a Mèxic. “La realitat és que no sabem si hi haurà temporada o no. És un risc molt gran esperar-nos fins al gener, i que després no es pugui obrir tot com estava previst”, va exposar. Una de les principals preocupacions dels temporers que sí que han decidit quedar-se i esperar a l’obertura de pistes és saber en quina situació quedaran i veure quines ajudes es podran brindar fins llavors. En aquest sentit la Marta va indicar que “el més important per als companys que es queden és que el Govern clarifiqui com els ajudarà”. La situació començar a ser complicada, i en els grups de temporers proliferen les vendes d’articles com cotxes i material de neu i les demandes de compra de pesos argentins, per poder preparar, com diu l’anunci de torrons, la tornada a casa per Nadal.

Cal recordar que durant aquesta setmana ja hi va haver els primers moviments, però fets per part d’alguns dels empleadors. Grandvalira va donar d’alta ja els seus treballadors de temporada, i automàticament els va donar vacances, esperant que durant la primera setmana de gener es puguin obrir les instal·lacions i poder tornar a la feina el gruix de la plantilla.