x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Finances

Les institucions hauran d'aportar 5 vegades més al fons d'emergències

El Govern i els comuns destinaran un 0,5% de les despeses al compte de compensació
Els grups de la majoria han presentat l'esmena per fer créixer l'aportació al fons.

L'aportació al fons d'emergències serà cinc cops superior

Els grups de la majoria han presentat l'esmena per fer créixer l'aportació al fons.

Fernando Galindo
Actualitzada 12/12/2020 a les 06:14
La crisi del coronavirus ha evidenciat la insuficiència dels diners custodiats pel Govern en el compte de compensació, una reserva que doten anualment les administracions i que va destinada a fer front a situacions d’emergència com catàstrofes naturals o pandèmies. L’executiu liderat per Xavier Espot ha utilitzat els dos milions d’euros acumulats des de l’any 2014, data de creació del fons, per finançar les mesures excepcionals i urgents aprovades pel Consell General a l’abril i que van permetre posar en marxa les suspensions temporals dels contractes laborals, coneguts popularment com a ERTO, i les reduccions de jornada per un import màxim de 158 milions d’euros.

El Govern i les tres forces parlamentàries que li donen suport han constatat que aquest import “moderat” no ha permès “incidir de manera significativa en la correcció dels impactes sanitaris, econòmics i socials de la pandèmia”. Per canviar aquesta situació han introduït una esmena al projecte de llei del pressupost general per multiplicar per cinc l’aportació anual del Govern i dels comuns al compte de compensació. El canvi s’introdueix a través d’una disposició final que modifica la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

El nou text preveu que les vuit administracions, la general i les set locals, hauran d’aportar el 0,5% del total de les seves despeses, que anirà destinat al compte de compensació, en lloc del 0,1% que preveu la llei actualment. Només s’estableix com a excepció de l’obligatorietat d’efectuar l’aportació les administracions que tinguin aprovat i en marxa un pla d’equilibri financer.

Entre els supòsits previstos a la llei per activar el fons hi ha catàstrofes naturals, emergències greus i esdeveniments o situacions excepcionals, incloses les de caràcter econòmic. L’aportació del Govern se situaria el 2021 aproximadament en els 2,3 milions d’euros, mentre que la del comú d’Andorra la Vella se situaria en els 150.000 euros d’acord amb les estimacions del pressupost del 2020. Les institucions hauran de fer l’aportació al fons d’emergència el primer trimestre de l’any següent.

1% del PIB nominal
Els canvis legals permetran igualment destinar part del fons a altres usos quan el seu volum es consideri que és suficient. Així, quan se superi l’1 per cent del producte interior brut (PIB) nominal el Consell General podrà decidir, a proposta del Govern i els comuns, dedicar l’excedent “a la reducció del deute públic o a constituir un fons sobirà”, segons consta a l’esmena. Agafant de base el producte interior brut corresponent a l’any 2019, aquest sostre se situaria en els 26,7 milions d’euros.

 
LES OPERACIONS PER LA QUOTA DEL FONS MONETARI COMPUTEN COM A DEUTE PÚBLIC
L’articulat del projecte de llei de pressupost és utilitzat anualment per incloure nombroses modificacions d’altres lleis amb impacte sobre els comptes de l’Estat com són les de la Seguretat Social, l’impost de transmissions patrimonials immobiliàries, de les finances públiques o del fons de reserva de jubilació de la CASS. En el cas de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal no només es replanteja el compte de compensació, també es precisa el càlcul del deute públic, una matisació fruit de l’ingrés al Fons Monetari Internacional (FMI) de l’octubre. Així, en una disposició final s’especifica que les operacions financeres derivades de la subscripció de la quota del fons de l’FMI en concepte de reserves no es comptabilitzaran com a deute de l’Estat. Tampoc s’hi afegeixen els fons de reserva de la branca de jubilació de la CASS o el deute subscrit per un tercer no vinculat. L’articulat del projecte de llei estableix, entre altres, els criteris de contractació a l’administració o la revalorització de les prestacions de la CASS.
Etiquetes
  • #1 Joan
    (12/12/20 14:01)

    Un total de set administracions, govern més 6 parròquies, hauran d'ajudar a la catàstrofe naural que és el parc de Naturlandia. SOS!!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts