Carta d'Andorra es mou contra el telefèric del pic de Carroi

El col·lectiu Andorra es mou va entregar ahir una carta als comuns d’Andorra la Vella i la Massana així com a la institució del Raonador del ciutadà, per tal de traslladar-los els neguits i dubtes que tenen entorn al projecte del telefèric al pic de Carroi que vol impulsar la cònsol major de la capital, Conxita Marsol.

La missiva, que van signar Friday For Future, Contracorrent, Ad.Hoc, Apapma, Cases velles andorranes, AD800, Laika i ADN, les vuit entitats que integren el col·lectiu, posava de manifest els problemes mediambientals que podria provocar la construcció d’un giny tecnològic d’aquestes característiques. En aquest sentit, el president d’Apapma, Carles Iriarte, va lamentar que “Andorra no compta amb una llei d’impacte ambiental, que seria molt necessària especialment en casos com aquest. S’haurien hagut de marcar unes limitacions i uns conceptes abans que es fes la redacció del concurs del projecte”. A més a més, la persona que ahir va representar el col·lectiu va lamentar que tota la informació que tenen al respecte l’obtenen a través dels mitjans de comunicació i no perquè els comuns la facin pública.

Alguna de les principals demandes que realitzaven a la carta era conèixer si es completaria la instal·lació per la banda massanenca i s’acabarien unint així Andorra la Vella amb l’estació d’esquí de Vallnord-Pal Arinsal, o si únicament el projecte quedaria emmarcat en la part de la capital del Principat, així com podia ser que aquesta infraestructura pogués ser compatible amb el projecte de país que impulsa el Govern d’esdevenir reserva de la biosfera de la Unesco.

Però des del col·lectiu Andorra es mou no només es van abordar les problemàtiques mediambientals que segons ells pot generar la construcció i instal·lació del telefèric fins al pic de Carroi, sinó que també es van presentar una sèrie de reflexions de caràcter econòmic o de caire social, i a més a més van plantejar la situació en un marc més ampli, relacionant aquesta infraestructura amb la definició del model de país que vol tenir Andorra per als propers lustres.

Iriarte també va destacar que “si haguéssim tingut més temps per tractar el tema i reunir-nos segurament hi hauria una associació més i en seríem nou”.