Una dona, víctima d'abusos sexuals, vol denunciar la Fiscalia per omissió del deure

Una dona, presumpta víctima d’abusos sexuals, vol querellar-se contra el ministeri públic en considerar que ha patit per part de dues fiscals adjuntes una vulneració del dret a l’assistència lletrada en casos d’agressions sexuals emmarcat en la Llei per a l’erradicació de la violència de gènere, en vigor des del 2015; una omissió del deure de perseguir delictes i discriminació, i una vulneració del dret de la víctima a tenir accés a les diligències en casos d’agressions sexuals i abusos sexuals. Per tal d’interposar aquesta querella, la dona va presentar el 20 de juliol una sol·licitud de benefici de defensa i assistència tècnica lletrada gratuïta. Una demanda que va ser denegada un mes després per la Batllia, decisió que la dona va dur fins a la sala civil del Superior, que ara li ha donat la raó.

En el recurs assenyalava que les fiscals adjuntes van vulnerar els seus drets fonamentals, tenint en consideració, d’una banda, que no van respectar l’article 5.f de la Llei per a l’erradicació de la violència de gènere sobre el dret d’informació de la situació processal i personal de la persona agressora, que diu que la víctima de violència de gènere o domèstica, sense necessitat de constituir-se en part en el procediment ni d’haver interposat cap denúncia, té dret a rebre informació sobre la situació processal i personal de la persona agressora. I, d’altra banda, la Fiscalia, segons la dona, tampoc va salvaguardar el seu dret a l’assistència lletrada durant la seva declaració a la seu de la Justícia, com a presumpta víctima de violència de gènere.

També considerava que la vulneració d’aquests drets la va perjudicar en haver-se dictat per aute el febrer del 2019 el sobre­seïment provisional de les diligències prèvies seguides per un presumpte delicte d’actes sexuals sense consentiment contra ella, en no haver-se realitzat les diligències adients per poder esclarir els fets denunciats ni per part del ministeri fiscal ni de la batlle instructora. I que tot i deixar-se sense efecte el sobreseïment provisional, segons un aute del juliol del 2019, aquest fet va dilatar en el temps la demanda i realització de les diligències que l’acusació particular trobava pertinents en aquesta causa. Aquest fet suposaria un altre greuge reconegut en l’article 10.2 de la Constitució, entre altres, al dret a un judici de durada raonable.

El Superior recorda que es requereix una querella criminal a fi d’incoar un procediment de responsabilitat penal contra el ministeri públic –la Batllia no ho creia així i per això va denegar l'assistència lletrada– i mana retornar les actuacions al tribunal d’instància, perquè entri en el fons amb relació a si la peticionària reuneix els requisits necessaris per beneficiar-se, si s’escau, de la justícia gratuïta.