L'Assemblea tomba una esmena per acabar amb el títol de Copríncep

El president del grup parlamentari de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, vol que Emmanuel Macron renunciï al càrrec de Copríncep d’Andorra i a tots els títols religiosos que ostenta pel fet de ser el president de la República. Per aconseguir-ho va presentar una esmena al text aprovat pel Senat fa uns dius relatiu a la Llei per garantir la preeminència de les lleis de la República, que va ser debatuda i refusada dijous passat en el ple celebrat a l’Assemblea Nacional.

L’esmena de Mélenchon interpel·lava directament sobre els títols religiosos que ostenta el president francès, però de manera col·lateral i al moment de començar el debat el Coprincipat va sortir a la discussió. “Benvolguts companys, em pregunto quina cara faríeu si el president de la República fos declarat dalai-lama honorari o imam honorari de la mesquita del Caire. Sens dubte, seria la mateixa cara que jo quan m’assabento que el president de la República Francesa és el primer i únic canonge honorari de l’arxibasílica de Sant Joan de Latran, és a dir, el sacerdot honorari del Papa”, va començar Mélenchon, en un discurs que va ser interromput pel diputat d’Els Republicans Philippe Gosselin amb un: “És només un homenatge a la història, res més!”

Una afirmació a la qual el líder de l’esquerra francesa no va contestar per continuar amb els discurs que havia iniciat: [Sens dubte, seria la mateixa cara que posaria jo quan m’assabento] que [el president de la República] “és Copríncep d’Andorra amb el bisbe d’Urgell. Aquesta esmena proposa que elimineu aquests títols”.

Mélenchon va continuar recordant que el president de la República és també canonge honorari de les catedrals de Saint-Jean-de-Maurienne, Saint-Julien du Mans, Saint-Maurice d’Angers i Saint-Jean de Lió. Paraules que van ser interrompudes per diputats contraris, un dels quals va qualificar el polític d’esquerres de “gelós”. Un fet que no va fer callar Mélenchon, que va continuar amb la llista. Macron és canonge honorari de Saint-Étienne de Cahors, Saint-Étienne de Châlons i de les esglésies de Saint-Hilaire a Poitiers, Saint-Martin a Tours i Saint-Germain-des-Prés.

Després de les protestes de diversos diputats de La República en Marxa, la interpel·lació del líder de l’esquerra va pujar el to. “No està prohibit que els fanàtics seguin en aquest hemicicle, però a la República laica, indivisible, el president no hauria de portar títols religiosos”, va etzibar, per afegir que “estic segur que votareu amb mi per aquesta esmena, ja que com que no voleu que sigui imam honorari, no voleu que sigui canonge honorari”.

La ponent de la comissió parlamentària encarregada de treballar la llei, la diputada d’Els Republicans Annie Genevard, va ser contundent. “Recordo que l’article 5 de la Constitució estableix que el president de la República és el garant de la Constitució, la qual cosa implica respectar el principi que la nostra República és indivisible, laica, democràtica i social. Els títols que menciona, senyor Mélenchon, són títols honorífics, com ja sabeu.” I va afegir: “No considero que defensem el laïcisme esborrant la història. Opinió desfavorable [a l’esmena].”

El govern, en contra
Des del govern francès, el ministre de Justícia, Éric Dupond-Moretti, va indicar que “aquests títols són purament honorífics i històrics. Es remunten a Enric IV (1589-1610). És l’homenatge d’un cap d’Estat, el Papa, a un altre cap d’Estat, el president de la República. En aquestes circumstàncies, estic totalment en contra d’aquesta esmena”.

Mélenchon, en el darrer torn de paraula abans que es tombés l’esmena, va recordar que el Papa no dona aquests títols al president de la República perquè sigui el cap d’Estat del Vaticà sinó perquè és el cap de l’Església catòlica. “La modernitat comporta un laïcisme absolut, complet i resolut en tots els àmbits”, va acabar.