Tres dies de dol per la mort de l'ex-Copríncep francès Valéry Giscard d'Estaing

El Govern ha decretat tres dies de dol nacional per la mort de l’ex-Copríncep francès Valéry Giscard d’Estaing, que va morir dimecres al vespre als 94 anys. La seva família va informar que va morir al seu domicili d’Authon en Loir-et-Cher arran de complicacions derivades de la Covid-19.

El cap de Govern, Xavier Espot, va explicar que trametrà una carta a la família expressant les mostres de condol i manifestant el respecte i agraïment de tot el poble andorrà pel servei al Principat que va fer el Copríncep. Espot va destacar el paper “decisiu” que va tenir per a la consolidació del sistema educatiu francès al país. Per la seva banda, el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va destacar que durant el seu mandat, entre els anys 1974 i 1981, va encaminar el decret de la reforma institucional, juntament amb Joan Martí Alanis, predecessor de l’actual Copríncep. La seva trajectòria es va caracteritzar per l’adopció de mesures per modernitzar el marc legal andorrà. Entre altres accions es va regular el contracte de treball l’any 1974, la igualtat jurídica de l’home i la dona el 1975, i la modificació del sistema d’elecció i la durada del càrrec del jutge d’apel·lacions.

La síndica general, Roser Suñé, va expressar que se’l recorda com un Copríncep actiu “a l’escolta de les necessitats del país. En aquell moment va ser un paraigua per promoure les institucions i l’evolució del Principat”.

Per contra, Òscar Ribas, el primer cap de Govern l’any 1982, tot i ressaltar la seva bona trajectòria, va destacar que el successor del Copríncep, François Mitterrand, va tenir més pes al territori.

En el seu mandat, amb la reforma institucional del 1981, va ser un primer pas cap a la divisió de poders i la consideració d’Andorra com a Estat de dret. La promulgació del decret en què es va treballar durant sis anys va suposar la creació del Govern que assumiria les funcions executives del Consell General.

En aquest període també es destaca la visita dels dos coprínceps el 19 d’octubre del 1978 per commemorar els 700 anys de l’aprovació del primer Pariatge. En aquest sentit, Joan Massa, ex-secretari general dels serveis del Copríncep episcopal, va posar en relleu aquesta trobada en què, fins i tot, es va haver de recórrer al Manual Digest per analitzar les pautes que s’havien de seguir.

A les mostres de consol també s’hi va afegir l’ambaixador de França a Andorra, Jean-Claude Tribolet. El diplomàtic va tenir un record per Giscard d’Estaign en una roda de premsa. Concretament, Tribolet va destacar que l’ex-Copríncep ha deixat “una marca important tant en la història com en les institucions franceses”. El difunt va ser clau en la modernització de la societat francesa, així com en la redacció de la Constitució Europea.