Les germanes d'un mort del Juclà no poden demanar una indemnització

La sala civil del Tribunal Superior de Justícia (TS) ha desestimat el recurs presentat per les tres germanes del guarda del refugi del Juclà que va morir en un accident d’helicòpter el passat 15 de juny del 2011 amb quatre persones més. Les tres dones volien adherir-se a la demanda d’indemnització instada per la parella del seu germà, una reclamació per danys i perjudicis que va presentar el 7 de juny del 2016 contra dues societats mercantils i una companyia d’assegurances que interessava que, de forma solidària, fossin condemnades a satisfer-li la suma de 370.272 euros o la que resultés de la pràctica de les proves, si fos superior, majorades en ambdós casos amb els interessos a partir de la contesta a la demanda. Subsidiàriament, sol·licitava que li fos atribuïda la quantia dipositada a la Batllia per la companyia d’assegurances d’un import de 105.937 euros, en concepte d’indemnització per la mort de la seva parella.

El 29 de juny de 2016, una de les societats i la companyia d’assegurances van sol·licitar que tots els hereus i/o perjudicats per la mort del guarda fossin cridats en garantia als efectes d’intervenir en el procediment ordinari interposat per la parella del difunt, tot procedint a contestar de forma subsidiària a la demanda. El mateix dia, l’altra societat també va contestar oposant-se a la demanda i interessant, en el seu cas, la crida en garantia de la gerent del refugi del Juclà en el moment de l’accident. Primer la Batllia i després la sala civil del TS van denegar la primera de les peticions en considerar d’una banda que les germanes havien escollit una via diferent per satisfer els seus interessos i, de l’altra, la impossibilitat d’obligar algú a demandar.

Intervenció de les germanes

El procediment en reclamació de danys i perjudicis instat per la parella de la víctima va continuar els seus tràmits i quan estava en procés de sentència, el 2 de desembre de l’any passat, les germanes del difunt van manifestar la seva voluntat d’intervenir-hi voluntàriament, considerant que elles també tenien dret a percebre la indemnització per la seva condició successòria. La Batllia ho va desestimar el 28 de gener passat, una decisió que va ser impugnada davant del TS.

La negativa de la Batllia es va basar, d’una banda, en el fet que en l’estadi en què es trobaven les actuacions (pendents de sentència) les germanes no podrien fer valer els seus drets i interessos, ja que no és permesa una retroacció de les actuacions i, d’altra banda, que no es podia afirmar que les germanes, per la seva condició d’hereves intestades del difunt, tinguessin un interès directe i legítim en el plet endegat per la parella del germà, ja que malgrat que totes les parts volien reclamar la mateixa indemnització, la companya del difunt, que era parella de fet, invocava un dret propi, mentre que les hereves volien fer valer un dret successori, és a dir, volien exercir una pretensió diferent a aquella objecte de discussió.

La sala civil del TS, en la seva sentència, també considera que la sol·licitud s’havia de formular abans de l’inici del judici oral i ho fa esgrimint l’article 36 del Codi de procediment civil, tot i que aquesta normativa encara no està en vigor (havia d’entrar l’1 de gener del 2020 però finalment ho farà al maig). I ho fa als efectes de preservar la seguretat jurídica, per evitar canvis interpretatius en un curt lapse temporal.

Demanda desestimada

Les tres dones encara tenen l’opció d’iniciar un plet contra exactament les mateixes persones que la parella de fet del seu germà i per reclamar la mateixa indemnització. Cal recodar que fa uns mesos, la sala civil del Tribunal Superior va desestimar la pretensió de les tres germanes del guarda del refugi de rebre una indemnització per part de l’adjudicatària de la concessió de l’equipament i, alhora, gerent de l’empresa que l’explotava. Les familiars de l’home entenien que la gerent del refugi va tenir responsabilitat en el sinistre i van demanar 159.638 euros de reparació.

LA CAIGUDA D'UN HELICÒPTER A INCLES VA DEIXAR CINC MORTS I UN FERIT MOLT GREU

L’accident, en què van morir cinc persones i una sisena va resultar ferida molt greu, va ocórrer el 15 de juny del 2011 prop de les 9 del matí, quan l’helicòpter model Eurocopter AS-350-B3 matrícula EC-LHP realitzava un vol de trasllat de personal des d’una zona de càrrega situada en les proximitats del pont d’Incles cap al refugi de Juclà, situat al costat de l’Estany Primer de Juclà (Canillo). Un accident d’helicòpter que va succeir en unes condicions meteorològiques bones, amb poc vent i cel clar. En les conclusions de l’informe per esbrinar la causa de l’accident els investigadors van indicar que el sinistre es va produir per fer-se un vol de trasllat d’operaris amb l’eslinga de càrrega enganxada a l’helicòpter de forma inadvertida per la tripulació. El document continuava apuntant que això va provocar que el vol es fes a una alçada inferior a la necessària i amb més velocitat del que seria recomanable si el cable de transport està desplegat. Així, l’eslinga es va enganxar en una de les branques dels pins, fet que va provocar la desestabilització i posterior col·lisió de l’aparell contra el terra, ja a prop del refugi del Juclà, cap on es dirigia. La comissió d’investigació d’accidents i incidents d’aviació civil del ministeri de Foment espanyol va qualificar com a fet contribuent que el pilot i el mecànic van delegar la tasca de desenganxar la càrrega, sense comprovació posterior, a una persona que, encara que estava habituada a fer-ho, no comptava amb la formació específica. També va quedar clar que no es van trobar evidències de mal funcionament o errada mecànica de l’aeronau i que tant el pilot com el mecànic no van ser conscients que portaven l’eslinga unida al ganxo.