Els lloguers continuen supeditats a l'IPC

La tercera llei de mesures urgents en matèria d’habitatge ja és una realitat. Després d’una votació un xic particular en què es va trossejar el text legislatiu en quatre parts, a petició del PS, el projecte de llei va tirar endavant amb l’oposició frontal de terceravia, els vots favorables de la majoria i amb un partit socialdemòcrata que hi va donar suport tot i que de manera parcial. A la pràctica, això vol dir que el preu del lloguer dels pisos no es podrà incrementar més enllà de l’IPC i que els contractes quedaran prorrogats per un any. Per al ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, el que s’aconsegueix és “donar seguretat a totes les persones en moments tan complicats com aquests, que no rebran cap augment abusiu del preu de les seves llars i, per tant, atorga tranquil·litat”. Sí que hi haurà una sèrie d’excepcions, i concretament les que fan referència als habitatges de més de 1.500 euros o en aquells casos que el propietari vulgui recuperar el seu pis per a un ús personal o d’un familiar o en cas de voler-lo destinar a lloguer social. La llei també inclou l’augment del 3,5% de les pensions, lluny de la proposta que havia fet el PS d’un increment superior al 8%, punt que va destacar el liberal Marc Magallon, que va parlar d’un increment “ponderat” i que no posava en risc la CASS.

No obstant això, la sessió no va estar absenta de tensions i va quedar palesos, de manera meridiana, els tres models d’habitatge que imperen a la cambra. Així doncs, l’executiu va tenir crítiques confrontades dels dos partits de l’oposició, ja que el PS els va titllar de “poc ambiciosos” mentre que terceravia va qualificar la mesura de “massa intervencionista” i de “no donar seguretat jurídica al mercat”. Un fet que va servir al cap de Govern, Xavier Espot, per afirmar que “aquestes crítiques demostren que ens trobem a la centralitat”.

Prèviament, el conseller de terceravia, Joan Carles Camp, havia acusat el Govern de no “dotar de seguretat jurídica el sector” i els va retreure que “en 10 anys que fa que governen, només fan política de pedaços amb l’habitatge”.

Per part de la coalició de Govern, Raúl Ferrer va fer una defensa aferrissada del text i va qualificar-lo de “molt necessari” a la vegada que va lloar la mesura que permetrà als comuns, de manera voluntària, situar la taxa de cessió econòmica al 0% per tal de fomentar la construcció destinada al lloguer. Un punt que el socialdemòcrata Carles Sànchez va considerar que no serviria “perquè hi hagi més pisos, i el que passarà és que pagarem més cars els mateixos metres quadrats”. En la mateixa línia, el president del grup del PS, Pere López, va titllar la taula de l’habitatge de “lobby dels constructors” i va afirmar que “no sé si el ministre Filloy encara està pensant com a director de l’Acoda”, un fet que va enervar Espot, que va dir que “amb vostè el debat sempre acaba amb qüestions personals”.

Prèviament, el conseller del PS, Roger Padreny, i el ministre Filloy havien tingut un apassionat debat en les reserves d’esmena presentades pel partit socialdemòcrata sobre com fer el registre de contractes de lloguer, que el titular d’Afers Socials va recordar que ja s’incloïa una base de dades d’aquest estil a la llei de l’Institut Nacional de l’Habitatge, una resposta que no va convèncer Padreny, que va criticar l’horitzó temporal de l’INH.