El TS reconeix la paternitat subrogada de dos menors a una parella resident
Executa una sentència de Califòrnia que denegava la potestat a la mare portadora
El TS reconeix la paternitat subrogada de dos menors a una parella resident
La sala civil del Tribunal Superior de Justícia ha declarat executòria la sentència d’un tribunal de Califòrnia, concretament del Superior del comtat de Los Angeles, que atorga la paternitat subrogada de dos menors a una parella resident a Andorra. La justícia nord-americana va dictar que eren els pares legals dels dos nens, tot i que la mare de lloguer en va reclamar la paternitat després de donar a llum al segon.
El 2017, el tribunal de Califòrnia va declarar que la parella eren els pares legals de qualsevol infant nascut entre el 12-08-2015 i el 12-06-2016 de la dona nord-americana que va fer de mare de subrogada a conseqüència del procés de transferència d’embrions acordat entre les parts, i que la portadora o mare subrogada no ostentava cap dret parental respecte del nadó, ni tampoc el seu marit. L’infant va néixer el maig del 2016 a San Diego i pocs dies després el registrador del comptat va establir un certificat de naixement mencionant com a pares la parella resident.
La sala civil també dona com acreditat que el Tribunal Superior de l’Estat de Califòrnia va declarar que la parella eren els pares legals de qualsevol menor nascut entre el 28-12-2017 i el 28-10-2018 de la mateixa dona a conseqüència del procés de transferència d’embrions acordat entre les parts, i que la portadora o mare subrogada no ostentava cap dret parental respecte del nadó, ni tampoc el seu marit. L’infant va néixer el setembre del 2018 a San Diego i pocs dies després el registrador del comtat també va establir un certificat de naixement mencionant com a pares a la parella.
Els magistrats andorrans atorguen l'exequàtur després de constatar que en els procediments seguits davant la jurisdicció americana es va donar compliment als principis de defensa, audiència i contradicció.
També consideren que atorgar-lo no va en contra de l'ordre públic del Principat i conclouen que “davant l’absència de prohibició i en consonància amb el principi prioritari de l’interès del menor i tenint en compte que la negativa al reconeixement produiria una afectació o ingerència directa en la identitat dels menors i en la seva incardinació a la societat andorrana, al marge de deixar indeterminada la filiació, l’eventual adquisició de la nacionalitat, els drets successoris o el seu estat quan assolissin la majoria d’edat, esqueia atorgar el reconeixement a la resolució.
Tot i que recorden que la Llei de tècniques de reproducció humana assistida estableix com a principi que la filiació en cas de gestació subrogada no està permesa, la llei disposa que una paternitat subrogada a l’estranger i en què consti acreditat el vincle biològic com a mínim amb un dels sol·licitants, s’ha d’atendre amb caràcter preferent a l’interès superior del menor.