Dos anys per recuperar el pis llogat a un inquilí morós

La sala civil del Tribunal Superior ha donat finalment la raó a Jordi Rieradevall, el propietari d’un pis de Soldeu que litigava des de la tardor del 2018 per recuperar l’habitatge que havia llogat a un inquilí que li havia deixat d’abonar les mensualitats uns mesos abans. Rieradevall va denunciar el seu cas ara fa unes setmanes, i lamentava la dilació del procés judicial, i ara finalment podrà recuperar l’immoble que havia arrendat per tenir uns ingressos extres i que s’havia acabat convertint en un gran maldecap. El propietari va formalitzar la demanda a la Batllia perquè la justícia desnonés l’inquilí quan ja es va fer evident que no tenia intenció de pagar-li (va deixar de contestar-li el telèfon i es va esfumar), però una primera sentència li va resultar desfavorable perquè la primera instància judicial va determinar que no havia provat els impagaments.

La sala civil del Superior ha revocat aquella primera sentència perquè els magistrats han conclòs que al propietari “no se li pot exigir la prova d’un incompliment en el pagament reclamat: la sola invocació de la manca de pagament resulta suficient per fonamentar una acció en resolució del contracte d’arrendament per aquesta causa” i afegeix que és, en tot cas, “l’arrendatari deutor qui haurà d’acreditar, en cas de contestació, trobar-se al corrent de pagament a través dels diferents mitjans de prova admesos en l’ordenament andorrà”.

El que va succeir és que l’inquilí no va respondre mai als requeriments judicials. Per tant, tampoc no va provar mai que sí que hauria abonat mensualment el lloguer que se li reclamava. Per als magistrats aquesta incompareixença no ha de ser perjudicial per al demandant. I citant jurisprudència la sentència remarca que “la rebel·lia del demandat no ha de ser interpretada com a beneficiosa per a qui voluntàriament deixa d’entrar en el procés, cosa que impedeix que es converteixi en un privilegi en el sentit d’obligar l’agent a un esforç probatori que no es donaria dintre d’una relació processal normalment integrada i constituïda en la qual la seva dinàmica de contradicció la facilitaria”.

La sentència fixa, doncs, la resolució del contracte de lloguer que ambdues parts van formalitzar el juliol del 2017 i obliga el llogater a abandonar l’habitatge i a satisfer 500 euros mensuals a comptar de l’1 de novembre del 2018, quan el conflicte va acabar als tribunals. Ara mateix la compensació rondaria ja els 12.000 euros i s’incrementarà amb els interessos legals que es generin a partir que sigui fixada l’execució de la sentència i fins que es completi el pagament. L’inquilí també haurà de pagar 1.650 euros més en concepte de rendes impagades i de despeses d’electricitat que també s’incrementaran amb els interessos legals. Aquesta quantia correspon a les primeres mensualitats que es van deixar de pagar, corresponents a l’agost, setembre i octubre del 2018 (quan es van iniciar els impagaments) més 150 euros per despeses de llum. L’única demanda que rebutja la sentència és la referent a les despeses de comunitat. La resolució cita el contracte d’arrendament subscrit entre les dues parts i resol que l’únic que s’imputa a l’arrendatari són les despeses d’aigua, llum i calefacció de la unitat immobiliària però, afegeix, no s’han aportat documents acreditatius dels consums individuals de calefacció i aigua, amb la qual cosa “en defecte d’aquesta informació la reclamació articulada pels mateixos s’haurà de descartar”. Finalment, l’inquilí desnonat sí que s’haurà de fer càrrec de les costes judicials i els honoraris d’advocat.

El propietari va denunciar al seu dia que, a més, l’inquilí ni tan sols ocupava el pis ja que viuria fora del país. L’immoble feia la funció, segons va indicar, d’adreça d’una empresa.