x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
salut

La CASS reclama regular les visites telemàtiques per frenar els abusos

La Seguretat Social avisa que tot i que la gran majoria de metges han procedit correctament s’han trobat casos d’un excés de consultes que no tenen justificació
La CASS defensa que cal fixar els criteris per no considerar visita qualsevol contacte amb el metge.

La CASS vol que es regulin les visites telemàtiques pels abusos

La CASS defensa que cal fixar els criteris per no considerar visita qualsevol contacte amb el metge.

Fernando Galindo
Actualitzada 19/11/2020 a les 06:10
Les visites telemàtiques es van activar a conseqüència de l’emergència sanitària per garantir que els pacients (Covid i no Covid) seguien rebent atenció mèdica malgrat el confinament. És una fórmula que se segueix usant però que necessita una regulació clara, adverteix la CASS. La Seguretat Social ha constatat sobrefacturacions de difícil justificació que reivindica que s’han de frenar. Les fonts consultades diuen que una gran majoria de facultatius procedeixen correctament però que un percentatge que situen prop d’un 10% haurien tramitat actes telemàtics abundants que han encès alarmes a la parapública. Per això demanen que es fixin les regles de quins mínims ha de suposar una visita no presencial perquè la CASS no té les eines per determinar quines prestacions són justes de reemborsar i quines no. El ministeri de Salut, de fet, ja treballa en aquesta regulació conscient que s’ha d’evitar el risc de sobrefacturació i també perquè l’opció de fer un seguiment al pacient a distància es veu com una alternativa que ha vingut per quedar-se.

Fonts properes al ministeri situen l’aprovació de les regles del joc de les consultes a distància abans de final d’any i defensen les possibilitats i avantatges del nou canal de relació metge-pacient que possibiliten tot d’eines telemàtiques. A més, la instauració del referent és una eina facilitadora, afegeixen, perquè el facultatiu de capçalera té un major coneixement del pacient i pot decidir a distància si pot fer un diagnòstic o si cal que acudeixi a la consulta, fer-se unes proves o si necessita una atenció immediata a urgències. No obstant això, s’apunta que és una opció més fàcil per als metges de capçalera i més complexa per als especialistes.

Avantatges/riscos
Les fonts consultades apunten que instaurar el sistema suposa evitar les acumulacions de gent a les sales d’espera i, per tant, minimitzar el risc de contagi, però que té altres impactes positius com ara reduir la mobilitat. També s’és conscient dels perills que pot suposar la temptació de sumar més visites del compte malgrat que indiquen que la Seguretat Social no hauria facilitat dades sobre possibles abusos ocorreguts durant la pandèmia i que, en qualsevol cas, la parapública disposa d’eines si constata que s’està sobrefacturant, com ara un equip d’inspectors mèdics.


La Seguretat Social s’hauria trobat algun cas de fer passar fins a 500 visites telemàtiques i adverteix que el que no pot ser és considerar com una consulta la trucada d’un pacient que ha passat la Covid en què se li demana si té símptomes, contesti negativament i tot plegat es faci constar a la història clínica compartida i la CASS hagi d’abonar “la no-visita”. Els paràmetres de control que es fixaran també establiran quantes se’n poden fer al dia comptant que s’ha de garantir la qualitat de l’atenció i que, per tant, no se’n poden fer infinites perquè apareix el cansament i la falta de concentració.


Els problemes de pagament

El cobrament de les visites a distància fetes durant el confinament generalitzat entre el març i el maig va sofrir un retard important que va generar les queixes dels metges. La CASS ho va solucionar a l’estiu i ara no consten més incidències en els pagaments, i els facultatius en continuen fent conscients que s’està pendent d’una regulació més precisa.
 
REUNIÓ PER PARLAR DE LA SITUACIÓ DEL FONS DE RESERVA
El consell d’administració de la CASS es va reunir dimarts perquè la comissió gestora del fons de reserva de les pensions els fes el punt periòdic sobre la situació de la caixa, la cartera d’inversions i els possibles canvis d’estratègia que es poden abordar. És el consell d’administració qui té la decisió final sobre qualsevol canvi en la política d’inversió i, per tant, qui haurà de validar si s’obre o no la porta a participar en el fons que ha inclòs el Govern en el nou projecte de llei de l’Institut de l’Habitatge per tal d’afavorir una oferta de pisos a preu assequible. Segons van indicar fonts del consell, aquesta qüestió encara no s’ha tractat perquè encara manquen molts detalls per abordar en una decisió d’aquesta envergadura.
 
ELS LOGOPEDES, EN ESPERA DELS TRACTAMENTS A DISTÀNCIA
Per a les visites mèdiques es va trobar una fórmula per garantir l’atenció sanitària malgrat que encara s’hagi d’afinar una regulació, però els logopedes segueixen en espera de poder-ho fer. D’un costat, es troben que les directrius del ministeri són afavorir el treball a distància sempre que es pugui (i en el seu cas és factible) i, de l’altre, tot de traves per aconseguir que les visites telemàtiques amb els seus pacients siguin considerades actes reemborsables. La primera, que les consultes a distància no estan incloses en el seu conveni amb la CASS. I ara també, que és el que els diferencia dels metges, que els professionals de la logopèdia no estan integrats a la història clínica compartida. Aquesta qüestió, la d’incorporar-se a la història clínica compartida, es va tractar en una reunió ara fa un mes amb el ministre de Salut, però tal com indica la presidenta del Col·legi de Logopedes, Sara Fité, no és quelcom que es pugui materialitzar de manera ràpida i “tenim un problema de temps”. Fité va assenyalar que els confinaments per contagis o per ser contactes de positius estan penalitzant els pacients, com ja va succeir amb el confinament generalitzat, perquè signifiquen haver d’interrompre un tractament i perdre els avenços fets i, per tant, també “una major despesa per a la CASS”. A més, va recordar que els tractaments a distància també són una via per a pacients amb mobilitat reduïda.
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts