Els dentistes demanen una pujada de tarifes del 10%

Fa un parell de mesos el Col·legi d’Odontòlegs va posar sobre la taula del ministeri de Salut una proposta d’increment de tarifes que, per un costat, demanava que almenys s’actualitzessin amb els IPC acumulats dels últims dotze anys, en què no s’han tocat (un 10% aproximadament), i que, per l’altre, també sol·licitava que s’implantés una mena de tarifa Covid (sufragada en part per la CASS per no perjudicar l’usuari). Una quantitat extra justificada pel sobrecost que els suposen els protocols necessaris per evitar contagis: des del material de protecció, a la menor afluència de pacients a les consultes per la necessitat de ventilar i higienitzar-les entre un usuari i el següent.

Però dos mesos després no han rebut resposta i estan molestos. “Entenem que estem en una època difícil, però el que demanàvem no era res de l’altre món”, justifica la presidenta del col·lectiu, Celine Diet. Puntualitza que estan treballant amb tarifes de l’any 2008 perquè l’any 2012 es va aplicar una rebaixa que no han recuperat i “no ens han apujat ni l’IPC”. Per això, l’entitat demana que si més no s’apliqui aquest augment i que les tarifes es puguin actualitzar al que ha evolucionat el cost de la vida aquests últims anys. Diet expressa que se senten menystinguts i defensa que també han fet un esforç durant la pandèmia: “Totes les consultes telefòniques que vam atendre des del Col·legi d’odontòlegs van ser totalment gratuïtes per als pacients. Van ser més de cent diàries i no n’hem cobrat ni una ”, afirma. A més, afegeix que el Col·legi va sufragar la despesa de les consultes que van fer de guàrdia per atendre els pacients que necessitaven visitar-se físicament. Diet argumenta que han contribuït en un moment molt difícil però que ara han de fer un sobreesforç econòmic per mantenir les consultes i els professionals que hi treballen protegits i “tenim les tarifes congelades des del 2008”. Apunta que, per exemple, la consulta de l’odontòleg està amb un preu de 23,20 i que estan gastant més en equips de protecció que un metge de capçalera. “Totes les tarifes estan obsoletes amb les tècniques que fem servir i si, a més, afegim els EPI, no surt a compte”, lamenta. A tall d’exemple, apunta que a la nomenclatura de la CASS encara apareixen els empastaments d’amalgama (els grisos), “que ja no es fan. Està desfasada, aquesta tarifa”. Dos mesos després “no ens han contestat i considerem que sempre som els últims”. És conscient que hi ha la visió “que els dentistes guanyem molts diners però no és amb els tractaments que entren per la CASS”, però afegeix que aquests, els reemborsats, són especialment necessaris i més en una època tan difícil econòmicament com l’actual. El que demanen, sosté, “no és res extraordinari”.

DUBTES SOBRE LA HISTÒRIA CLÍNICA COMPARTIDA

En el que sí que hi va haver acord amb el ministeri de Salut és a ajornar ala seva incorporació al circuit de la història clínica compartida. Els odontòlegs defensen que ara no és el moment per la situació d’emergència sanitària, ja que encara tensionaria més els professionals. No obstant, les reticències del col·lectiu van més enllà. Diet apunta que no acaben de veure la necessitat de participar-hi. “Nosaltres no fem derivacions, no fem un tractament compartit amb altres especialitats. Potser un fisioterapeuta o un maxil·lofacial de tant en tant”, argumenta. L’únic interès seria, afegeix, per la qüestió de la medicació. Uns i altres s’han emplaçat a parlar-ne més endavant, però els dentistes són molt escèptics perquè “ens complicarà la feina i no li veiem el sentit”.