El lobby català del transport públic aposta per la connexió ferroviària

L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), una ONG creada el 1993 i que està considerada com el principal lobby de pressió a favor del transport públic de Catalunya, aposta per la connexió ferroviària amb Andorra utilizant les xarxes de tren dels veïns del sud i del nord. Un projecte del qual la Cambra de Comerç ha fet, conjuntament amb la construcció d’un aeroport dins del Principat, un dels seus cavalls de batalla.

L’organisme, que s’ha reunit aquesta setmana amb els impulsors del projecte d’enllaç ferroviari al Principat, que en el cas de Catalunya inclou les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, és totalment favorable a la connexió. Per a l’PTP, el projecte es justifica per la necessitat de diversificació dels accessos i descongestió del país , la mobilitat del qual pràcticament depèn del cotxe, i com una estratègia de millora de la sostenibilitat i la capacitat de l’entrada al territori andorrà. La població conjunta del Principat, de la Seu d’Urgell i altres poblacions incloses en el traçat i la demanda generada pel transport de mercaderies i el turisme configuren una demanda actualment no prou atesa pel transport per carretera, afegeixen des de l’entitat.

La PTP, que ja va incloure la realització de l’estudi de viabilitat de la línia Alp-Andorra al seu document Objectiu Tren 2024, considera aquesta proposta com una “aposta sòlida” per a l’Alt Pirineu i el Principat d’Andorra. És per això que, des de la PTP, “es vol donar a conèixer la iniciativa i donar suport al projecte, i vetllar així per a la millora dels serveis ferroviaris de Catalunya”.

Accés per carretera
L’ONG recorda que Andorra es troba en una situació anòmala, quant al fet de tractar-se d’un Estat petit, amb una població petita, però que centra una enorme demanda de transport. Aquesta situació és encara més anòmala en considerar la xarxa viària que ha d'absorbir aquesta demanda. Els accessos al Principat des de l’exterior depenen, en darrera instància, d’un carril per a cada sentit de la marxa (independentment dels controls duaners) en cada pas fronterer. Aquests han d’absorbir els prop de vuit milions de visitants que rep el país , “tot un repte que sovint no és assolible”.

La diversificació dels accessos al Principat és un dels assumptes centrals en la política del país, i amb una llarga història, indiquen, per recordar que hi ha hagut diferents iniciatives en aquesta direcció, centrades en aeroports (el d'Andorra-la Seu i un de nou) o prolongació de línies ferroviàries properes (Tolosa-la Tor de Querol, Barcelona-Puigcerdà, o Lleida-la Pobla de Segur). En general, el gran volum pressupostari que suposaria qualsevol d’aquestes infraestructures les ha mantingut fora d’abast fins ara, així com la massa crítica de demanda necessària per justificar-les.

L'PTP considera més raonable la nova proposta d’enllaç ferroviari entre Andorra i la línia Barcelona-Puigcerdà presentada l'any passat, operada tant per a viatgers com per a mercaderies. Una proposta que contempla 55 quilòmetres de nova infraestructura, pràcticament tota per a superfície, i seguint les valls del Segre i del Valira, fins a Sant Julià de Lòria (destinació base). També projecta una bifurcació a la línia actual als voltants d’Urtx-Alp, la prolongació fins a Andorra la Vella com a ampliació del projecte base i un possible canviador d’ample entre Puigcerdà i la Tor de Querol per facilitar l’enllaç directe amb França. Una proposta que té un pressupost d’uns 230 milions d’euros per a infraestructura en la proposta base i que es faria amb ample ibèric de via.

En destaca la possibilitat d’oferir serveis de mitjana distància Andorra-Barcelona o Andorra-Tarragona, amb una aturada (Vic o Ripoll) entre Andorra i Barcelona per facilitar encreuaments, i potser una aturada entre Barcelona i Tarragona (Vilanova i la Geltrú). L’PTP recorda que el temps de circulació objectiu Andorra-Barcelona estaria per sota de les tres hores i que un preu del bitllet inferior als 20 euros seria comercialment rentable. Assenyala que es podrien fer fins a quatre circulacions per dia i sentit de la marxa sense afectacions al servei de Rodalies R3, que s’obriria l’opció a possibles nous serveis regionals a la Cerdanya i l’Alt Urgell, d’altres paral·lels a l’R3 Barcelona-Alp-Seu d’Urgell, variants Andorra-Puigcerdà o Andorra-Ripoll en format rodalia i possibles serveis Andorra-Tolosa de mitjana distància, anàlegs als anteriors. Quant als serveis de mercaderies, es podria retallar en un 50% el cost de transport entre Catalunya i Andorra.

Segons la PTP, es tracta d’un projecte de molt gran envergadura, especialment per als estàndards andorrans i del Pirineu, i amb importants dificultats tècniques, la majoria de les quals relacionades amb l’estat actual de la línia Barcelona-Puigcerdà (mal estat de manteniment i via única). No obstant, l’execució de les millores pendents en la línia suposarien l’eliminació de totes aquestes dificultats, si bé la viabilitat no està descartada sense dites millores.
L’ens destaca que la seva posada en marxa podria ser un catalitzador per a les inversions pendents.