L'assetjament sexual a la feina tindrà multes de fins a 24.000 euros

Les conductes d’assetjament sexual o d’assetjament per raó de sexe estaran sancionades amb multes d’entre 3.001 i 24.000 euros. Així ho estableix l’esborrany del projecte de llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes que van presentar ahir el secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Marc Pons, i la cap d’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras. El text considera aquest tipus de conductes infraccions molt greus i en aquesta mateixa categoria també es troben els actes o omissions que constitueixin discriminació múltiple i interseccional; la pressió greu exercida sobre l’autoritat, el personal funcionari o un empleat públic en l’exercici de les potestats administratives per executar les mesures que estableix la llei, i la comissió d’una tercera infracció greu.

Són precisament aquestes les que estaran sancionades per imports entre els 501 i els 3.000 euros i entre elles destaquen l’obstrucció de l’actuació dels serveis d’inspecció de les administracions públiques, les discriminacions directes o indirectes per raó de sexe o qualsevol represàlia o tracte advers contra una persona després que aquesta hagi presentat una queixa per denunciar una discriminació, o que hagi intervingut com a testimoni en un judici per impedir aquest tipus de discriminació.

Un altre aspecte destacat de l’esborrany és que les empreses amb 50 treballadors o més hauran de presentar en un termini de 12 mesos des de l’aprovació de la llei un registre sobre la bretxa professional de gènere. En les empreses de menys de 50 treballadors, l’obligació serà exigible en un termini de 18 mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta. Aquest registre haurà d’incloure nou indicadors: la diferència entre la mitjana de les retribucions globals anuals d’homes i dones; la diferència entre la mitjana de retribució dels homes i les dones calculada a temps complet, per franja d’edat i classificació professional; la bretxa en la bretxa de taxa d’increments individuals de salari; en el repartiment de les promocions professionals dels 12 mesos anteriors; el percentatge d’homes i dones que s’han beneficiat d’un increment salarial durant l’any següent al seu retorn del descans per maternitat o paternitat; el nombre de treballadors del sexe sotsrepresentat entre les 10 persones treballadores amb remuneracions més altes de l’empresa; proporció d’homes i dones en les diferents bandes retributives; els que reben retribucions voluntàries o bonus, i la diferència entre la mitjana de la quantia dels bonus pagats als homes i a les dones.

El text presentat ahir recull la voluntat del Govern d’eliminar la desigualtat estructural que afecta les dones –a través de polítiques públiques– per tal de garantir-los les mateixes oportunitats en tots els àmbits de la vida. Pons va destacar que es preveuen mesures relatives a l’educació i la pedagogia social entre les quals ressalta la creació de la figura d’agent d’igualtat a l’administració o l’obligació de formar tot el personal de les administracions, inclosos batlles, magistrats i cossos especials.

A més, les empreses de més de 50 treballadors hauran de crear un pla d’igualtat on plasmin un conjunt d’accions després de realitzar una diagnosi i amb l’objectiu d’eliminar la discriminació per raó de gènere. D’altra banda, s’ha posat en relleu la necessitat de tenir principis de representació equilibrada i, per això, s’estableix que les llistes electorals han de ser 60-40, “un pas intermedi cap al camí d’assolir el 50-50”, incidia Pons. El projecte de llei és una eina transversal que s’aplica a tots els àmbits de la vida econòmica, social, cultural i política. Es destaquen algunes esferes, com és el cas de l’educació i lleure; l’ensenyament superior i universitari; l’esport; la participació política; la salut; els jocs, joguines i videojocs; l’accés a béns i serveis; justícia o l’ocupació pública.