L'explotadora del túnel d'Envalira ha de pagar l'impost de societats
La sala administrativa del Tribunal Superior ha resolt que la societat concessionària del túnel d’Envalira ha de pagar l’impost de societats. És la resolució d’un plet que va arrencar el 2016 quan el ministeri d’Ordenament Territorial va desestimar la demanda de reemborsament de l’impost corresponent al 2015 que havia interposat l’empresa. I que va continuar amb una sentència de la Batllia que donava la raó als demandants. El Superior, però, ha revocat la decisió de primera instància.
La pretensió de la concessionària venia fonamentada en el dret al reequilbri econòmic amb la implantació de l’impost, inexistent quan es va formalitzar el contracte d’explotació de la infraestructura. La Batllia va avalar aquesta petició però el Superior no comparteix les conclusions. I és que malgrat que existeix un document d’aclariments que establia que “es constata una manca de sistema impositiu a les Valls. Es remarca l’existència de taxes i tributs comunals i centrals, amb la possibilitat de garantir el manteniment de l’actual situació durant tota la vigència del contracte mitjançant un sistema de compensació”, els magistrats conclouen que mai es va concretar un sistema de compensació i que per tant, “no suposa cap compromís per part de l’administració de mantenir el sistema fiscal vigent aleshores”. És més, apunten, el plec de condicions per a la concessió deixava clar que l’adjudicatari havia d’assumir les “vicissituds” sorgides durant la concessió sense comptar amb fons públics i que ni la Llei per a la construcció del túnel ni el contracte de concessió recollien un compromís d’aquesta mena, més enllà d’una subvenció a pagar en deu anys que ja s’havia fet efectiva per part de l’administració central.
Els demandants van aportar un dictamen pericial per provar l’impacte de l’impost de societats en el pla economicofinancer de la infraestructura. La sentència retreu que ho va fer a partir d’un pla actualitzat i no d’acord amb l’únic vigent, que era del 2004. Sigui com sigui la resolució conclou que l’impacte de l’impost és neutre en el balanç final del pla economicofinancer i, citant jurisprudència, que “el concessionari ha d’assumir el pagament dels impostos que gravin l’activitat en cada moment, que el legislador determina en exercici de la seva potestat tributària. No es pot pretendre que l’administració assumeixi aquest cost, ja que això suposaria, en realitat, un desplaçament de l’obligació tributària, que resultaria contrària a les normes que la regulen”.
La sentència acaba assenyalant que tampoc no es pot considerar que la implantació de l’impost de societats fos un fet imprevisible precisament perquè ja al juliol del 1996, abans de presentar l’oferta, els accionistes de la societat van intentar obtenir un compromís de que es mantingués el règim fiscal vigent aleshores i van fer especial referència a la introducció de l’impost de societats. Però allò va quedar en una simple pretensió. I ara la justícia avala que han de complir amb les seves obligacions tributàries.