Teletreball permès per decret

Al març, pocs dies abans que la crisi sanitària obligués a decretar el confinament de la població, la ministra Judith Pallarés anunciava que la reforma de la Llei de la funció pública contemplaria la fórmula del teletreball per als funcionaris. La crisi sanitària va obligar a usar una opció no regulada que ara, amb el segon brot, s’ha tornat a estendre. En breu, i com que la llei obliga l’administració a establir plans de racionalització dels recursos humans, el Govern aprovarà un decret que possibilitarà el teletreball i altres fórmules com la flexibilització horària. Per exemple, que un treballador públic tingui jornada reduïda. La secretaria d’Estat de Funció Pública, Lara Vilamala, ho exemplifica amb un funcionari que proposi fer sis hores diàries: “és un win win, l’administració guanya perquè paga dues hores menys i el treballador perquè té dues hores més per conciliar”. Ara bé, afegeix, “no pot passar que perquè un treballador en faci sis el seu company en faci deu, hem de trobar l’equilibri perquè tothom surti guanyant”.

Quant el teletreball, i malgrat no voler avançar massa detalls, va apuntar que s’establiran “les regles del joc”: “Quantes jornades de teletreball es poden fer, com l’empresa i el treballador es poden d’acord per qui es fa càrrec de què”. En tot cas, va afegir que, atesa la situació econòmica, el que està previst és que la qüestió material (l’equip informàtic, per exemple) corri a càrrec del treballador sota la premissa que per a ell suposa un estalvi de temps però també econòmic si per exemple es desplaça a la feina en cotxe o transport públic. No tots els treballadors públics ho podran fer perquè també ho són els cossos especials però, per exemple, sí que serà una opció per a un administratiu de la policia, com ja ha succeït durant el confinament.

Passat, present i futur

L’aprovació del decret serà imminent, preveu Vilamala. S’està presentant als sindicats, després es farà amb els directors de departament, la comissió de personal i finalment se sotmetrà a l’aprovació del consell de ministres. “Estem parlant potser de quinze dies”, va avançar. Posteriorment, es recollirà la fórmula en la reforma de la Llei de la funció pública.

L’esclat de la crisi va obligar a usar una modalitat no regulada específicament per a l’administració pública però ja prevista per la CASS. Amb la Seguretat Social es van haver de resoldre dubtes com ara què passava si un treballador patia un accident a casa, mentre durava la jornada de treball. I és accident de treball mentre es produeixi en el domicili que està declarat com a lloc de treball perquè “el que no pot ser és que avui estic aquí, demà allà, has de tenir un domicili declarat”.

El que inicialment estava pensat com a una alternativa de conciliació familiar i per reduir la despesa de l’administració (en espais, energia...) ha esdevingut una necessitat sanitària. Calia limitar la quantitat de gent a les oficines per minimitzar el risc de contagi, es van establir aforaments en funció de les directrius de Salut i els directors van establir equips i torns. “Ara amb aquesta segona onada hem fet una miqueta el mateix” i les fórmules són variades. Des de qui ha demanat treballar a la tarda, a qui fa quatre hores a casa i quatre hores a l’oficina o departaments que s’han dividit en dos i treballen una setmana al despatx i una altra des de casa. A l’abril i el maig, segons les dades facilitades, aproximadament la meitat dels treballadors del cos general i diplomàtic van fer teletreball. En concret, a l’abril van ser el 52,8%, mentre que un 6,5% van combinar el teletreball i la feina presencial i un 5,2% van donar suport a d’altres ministeris o als telèfons habilitats. La resta de personal estava inactiu ja fos per baixa, permís o vacances. Al maig, els empleats en teletreball van baixar al 45,3%, un 9,2% van combinar oficina i domicili, prop d’un 40% va treballar presencialment i un 5,7% va fer suport telefònic o va treballar per a altres ministeris. El 12,3% va ser personal inactiu.

Al juny, amb l’aixecament de l’emergència sanitària, hi va haver un retorn massiu al despatx excepte per al personal pendent de PCR, el declarat vulnerable per problemes de salut o el qui tenia fills menors de 14 anys a càrrec. Ara el repunt de casos ha obligat a recuperar un teletreball més generalitzat i “cada direcció decideix com gestiona i distribueix els seus equips” sota premisses sanitàries però també tenint en compte que hi ha d’haver un servei presencial minim si hi ha atenció a l’usuari.

PREVIST AL CODI DE RELACIONS LABORALS

El Codi de relacions laborals regula la fórmula del treball a distància o teletreball. L’article 30 de la llei del 2018 estableix que patró i treballador han d’establir de manera prèvia detalls com ara com es controla el temps de treball o les franges horàries en què l’empresari pot contactar amb el treballador. Aquest, el control de la feina que fa el treballador públic, per a Vilamala es basa en la “confiança”, entenent que malgrat que s’estiguin 8 hores al despatx no vol dir que s’estiguin 8 hores rendint completament. També va recordar que ja hi ha departaments que treballen per objectius que normalment han d’assolir setmanalment i que, en aquest cas, eviten descontrol. Vilamala va destacar, a més, el compromís generalizat del treballador públic durant la pandèmia.