x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Juan Cal

“La novel·la és una ficció a partir de la memòria”

Presenta 'Generación 1974', una mirada paisatgística dels joves dels setanta
El periodista Juan Cal en una entrevista al Diari.

“La novel·la és una ficció a partir de la memòria”

El periodista Juan Cal en una entrevista al Diari.

Fernando Galindo
Actualitzada 29/09/2020 a les 06:44
Després de publicar les memòries d’un exiliat arran de la fi de la guerra civil espanyola a El exilio de Mona Lisa i la novel·la Operación Bucéfalo, sobre el narcotràfic gallec, ara presenta la darrera obra centrant-se en una jove militant d’ETA que fuig de la policia i del grup armat en la darrera etapa de la dictadura franquista.

La primera pregunta és, per què ‘Generación 1974’ i no una altra?
Podria haver estat 1975 i hauria estat l’any de la mort de Franco, però el 1974 té una connotació generacional molt forta perquè és l’any que una generació de joves espanyols va començar la universitat al gener i no al setembre o l’octubre, com és habitual. Des del punt de vista vital i fins i tot polític, és l’any de Puig Antich. És un any que comença pocs dies després de l’assassinat de Carrero Blanco. Diguem que aquesta és l’explicació de per què aquesta generació.


I per què parla de Puig Antich tenint en compte que el relat se centra a Madrid?

Hauria pogut prescindir-ne però van ser fets destacats per a una generació, com actualment, que no es podrà parlar d’aquesta generació sense explicar l’1 d’octubre a Catalunya, per exemple. Amb Puig Antich hi va haver un moviment de mobilització per primera vegada. Es van tancar facultats i hi va haver protestes entorn d’aquesta mort. Vull reflectir la mirada dels joves de llavors, no la mirada que hi ha hagut anys més tard.

El relat, però, té com a protagonista una jove militant del grup terrorista ETA.
La realitat que conec és molt millor la de Madrid perquè vaig estudiar allà. En aquell moment l’organització en la qual militava Puig Antich era molt desconeguda i minoritària. En canvi, ETA era molt coneguda i la història d’aquesta noia em permet explicar un drama en moltes dimensions.


De què tracta aquest relat i quina part hi ha de realitat i quina de ficció?

El personatge va existir i poca cosa més. Aquesta persona que fugia de la seva parella i estava clandestinament a Espanya, escapant des de França per amagar-se de la seva organització, però al mateix temps de la policia, perquè estava implicada en casos de terrorisme. Va haver de despullar-se de tota la seva vida per mantenir-se viva i per mantenir viva la seva filla. Aquesta història va existir però la resta és inventada perquè jo no sé quina vida va tenir a Madrid aquesta persona.

Com definiríem el seu llibre, doncs?
Vol ser una novel·la. Jo soc un enamorat de l’obra de Patrick Modiano i a mi m’agrada molt la novel·la relacionada amb la memòria. Jo la definira com a una autoficció. És una ficció a partir de la pròpia memòria i els fets que has viscut i n’has estat testimoni d’alguna manera. Té una part històrica, però no té intenció de ser novel·la històrica.


Amb tot plegat, quina relació trobem amb Andorra?
Sempre hi acabo establint alguna relació. A totes les obres acaba existint una etapa andorrana. En aquesta, el personatge femení, l’Amaia, quan ha de fugir de França i ha d’entrar a Espanya, ho fa precisament per Os de Civís, ajudada per un contrabandista que és personatge d’una novel·la d’Albert Villaró i que jo he manllevat perquè l’ajudi a fugir. La deixa a la Seu i a partir d’aquí ella s’espavila per continuar la seva vida Espanya. Sí que hi ha una petita etapa andorrana perquè jo a totes les històries sento que necessito fer-ho.
Etiquetes
  • #1 Gabo
    (29/09/20 13:47)

    Hi han novel·les però escrites en present convertides molt després en llibre com el magistral Vivir para contarla del gran gran mestre del realisme màgic de la literatura universal de tots els temps.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts