x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
justícia

El TC denega la llibertat a un jove empresonat per maltractrar els pares

Va presentar un recurs d’empara contra la decisió de tancar-lo de manera provisional
Actualitzada 28/09/2020 a les 06:48
El Tribunal Constitucional ha desestimat un recurs d’empara d’un jove en presó provisional des del 24 de juliol passat, que en demanava la llibertat de forma immediata i urgent en considerar que se li havien vulnerat els drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Els fets s’originen el 24 de juliol passat quan la batlle instructora va processar el jove com a presumpte responsable penal d’un delicte menor de maltractament en l’àmbit domèstic, d’un delicte major d’amenaces de mort reiterades no condicionals amb la circumstància agreujant d'haver-les fet als seus progenitors, d’un delicte menor d’injúries a l’autoritat, d’un delicte menor d’amenaces no condicionals, d’un delicte menor de consum de droga tòxica cocaïna i d’una contravenció penal de possessió de producte estupefaent marihuana per a consum propi, i va decretar el seu ingrés en presó provisional.

La presentació processal del jove va recórrer la decisió que va ser desestimada per la Batllia. El recurs d’apel·lació a l’aute també va ser desestimat per Corts, moment en què va decidir anar al Constitucional. En el recurs s’adduïa que el jove patia addicció a les drogues i a l’alcohol i que havia de seguir tractament per a la seva desintoxicació, ja que no era conscient del seu comportament quan està sota els efectes d’aquestes substàncies.

No obstant això, la batlle instructora va decidir en l’aute de processament decretar la situació de presó provisional perquè existia risc de reiteració delictiva i perquè no era la primera vegada que els seus pares demanaven l’assistència del servei de policia.

El lletrat considerava que la batlle li hauria d’haver imposat l’obligació de seguir un tractament mèdic i, en el seu cas, un ordre d’allunyament dels seus pares. També que la seva privació de llibertat no li garantia la curació i que per evitar la reiteració delictiva la presó preventiva no era la mesura adequada. I afegia que les intervencions policials confirmaven que no era una persona perillosa i que havia recaigut en el consum de drogues i d’alcohol. Per últim, sostenia que la resolució del Tribunal de Corts contravenia l’article 10 de la Constitució, ja que la decisió de mantenir la presó preventiva era arbitrària o absurda i no estava prou motivada.

Els magistrats del Constitucional han decidit no admetre a tràmit el recurs en considerar tot el contrari. Que tant les decisions de la Batllia com de Corts estaven justificades i no vulneraven els drets fonamentals del jove.
  • #1 violéncia
    (28/09/20 08:33)

    Jo també pensava abans d'impartir un curs sobre la violència dins de la família que: "una hòstia a temps...". Aquest curs tractava de manera integral el maltractament és a dir de: homes cap a les dones, dones cap als homes i joves/menors cap als pares. I com són actualment els millors tractaments psico socials envers cada diferent tipus de violència que es pot donar dins del nucli familiar.

    En referència als joves, el psicòleg i la treballadora social que impartien el curs, afirmaven que la violència que exerceixen els joves i menors prop dels pares, sempre hi havia una causa subjacent que portava l'infant/jove a exercir més autoritat que els mateixos progenitors. Per exemple: el pare havia enganyat a la mare, i continuaven junts. L'infant no entenia la decisió subjectiva de la mare de continuar la relació i es transformava a poc a poc en defensor de què creu injust. Però de la pitjor manera, de l'única manera que sap: creant violència cap al pare o/i cap a la mare, drogant-se, robant, pegant a altres persones fora el nucli,...

    No sé en aquest cas concret que ha passat dins el nucli familiar. Però és cert que cada cop es veuen més joves frustrats i en conseqüència violents. No els exculpo, tenen culpa del seu comportament. Però amb tractament cognitivoconductual i preguntant-los concretament (quan tinguin suficient confiança amb el professional per expressar el que senten): perquè/quin creus que és el motiu d'expulsar tanta ràbia per autodestruir-te i alhora destruir el teu entorn?

    Us sorprendria saber que quan el jove/menor expressa quin és el motiu que ell creu, arran de la seva conducta informa: que no pot/vol entendre d'una situació social/mèdica/psicològica concreta d'un dels pares o dels dos (o dels tres pares, en aquesta època moderna jajaj) i actua instintivament de manera rabiosa.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts