El mufló més constitucional

El cap d’un mufló sembla haver acabat la seva trajectòria de cinc anys pels tribunals andorrans amb l’aute dictat fa uns dies pel Tribunal Constitucional. Aquest aute no admet a tràmit el recurs d’empara d’un caçador sancionat, primer per l’administració el 2017, i després condemnat, amb la ratificació de la multa, per la Batllia per decapitar un mufló mort i transpor-tar-ne el cap sense el permís dels banders l’any 2015. El caçador va ser sancionat amb una multa de dos mil euros i la pèrdua de la llicència per abatre animals durant tres anys per haver decapitat el mufló que havia caçat i després endur-se el cap de forma prohibida. La normativa estableix que un caçador, encara que hagi abatut una peça, no pot desmembrar-la sense el permís dels banders. L’home va decapitar l’animal sense autorització i va ser detectat transportant el trofeu. El Govern, concretament el cap dels banders, el va sancionar amb la multa i la pèrdua de la llicència i l’home va portar el cas a la Batllia i un cop perdut va recórrer al Superior.

El cap del mufló ha passat dos cops pel Constitucional. Després que el juliol del 2019 el Superior ratifiqués la sanció administrativa, el caçador va portar els fets a l’Alt Tribunal. Els magistrats, en aquell cas, van sentenciar al seu favor, i van obligar el Superior a revisar el cas en considerar que s’havia vulnerat el dret a un procés degut del caçador en denegar-li la pràctica de proves. La sentència instava la sala administrativa que es pronunciés “motivadament” sobre l’admissió o la denegació de la prova, i amb la continuació del procediment dictés la sentència que procedís respecte al fons de l’afer. Així ho va fer el Superior, que el juny passat va confirmar la primera argumentació donant la raó al Govern i ratificant la resolució que va prendre el director de banders en el seu dia de manera definitiva. La sala va denegar novament les proves demanades.

Insatisfet amb la decisió de la sala administrativa, el caçador va tornar per segona vegada al Constitucional i va presentar un recurs d’empara contra la sentència en considerar vulnerats de nou els seus drets fonamentals. En aquest cas el dret a obtenir una decisió raonable, motivada, fonamentada en Dret, completa i congruent amb la pretensió de la part, reconegut a l’article 10 de la Carta Magna, de nou demanava l’admissió de les proves. El Constitucional, en l’aute d’inadmissió del recurs, considera que el Superior ha donat resposta motivada al fet de no admetre les proves demanades.