Reportatge

Documental de part

El documental que defensa la hipòtesi que la nota de la FinCEN que va provocar la intervenció de BPA la va instar Espanya perquè l’entitat no va col·laborar en la guerra bruta contra l’independentisme català, no aporta cap testimoni dels contraris a la teoria conspiratòria.

Documental de partMEROLA PRODUCTIONS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El documental L’estafa d’Andorra està des de dijous a l’abast de qui el vulgui visionar a Amazom Prime Video. Produit per Merola Productions i dirigit per Eric Merola (un cineasta establert als Estats Units amb quatre produccions més realitzades), la pel·lícula d’una hora i 53 minuts parteix de la hipòtesi que la nota de la FinCEN dels Estats Units del març del 2015 que va acabar amb la intervenció de BPA per part de l’AREB, la va instar l’Estat espanyol en la “guerra” que manté amb l’independentisme català perquè des de l’entitat andorrana no es va voler col·laborar amb la policia del veí del sud, que buscava proves de comptes il·lícits al Principat d’alguns dels líders del moviment d’alliberament nacional de Catalunya. Una hipòtesi que el documental considera un enunciat verídic després d’examinar de “manera forense” els càrrecs presentats contra BPA que van provocar la nota de la FinCEN, la creació de Vall Banc i la venda a JC Flowers.

El documental, però, evidencia que per confirmar la hipòtesi només s’ha buscat i presentat informació i dades d’una part: la que se sent perjudicada per la nota de la FinCEN i la intervenció del banc. Al documental apareixen quatre exdirectius de BPA que estan processats en la causa primera, la coneguda com cas Gao Ping. Són Santiago de Rosselló, per a qui la fiscalia demana vuit anys de presó i 70 milions d’euros de multa; Isabel Sarmiento (set anys i 70 milions); Joan Cejudo (sis anys i 70 milions) i Pablo Laplana (sis anys i 70 milions). Els quatre defensen la legalitat de l’operativa que realitzava l’entitat, neguen els càrrecs que se’ls imputen i lamenten les conseqüències personals i professionals que els ha comportat el cas. També s’entrevista, tot i que mai assenyalant que són defensors de processats, els advocats Josep Antoni Silvestre, Anna Solé, Gemma Martínez, Jordi Segura i Alfons Clavera. També hi apareix Eric Lewis, advocat dels germans Higini i Ramon Cierco, exmàxims accionistes de BPA, i Gonzalo Boye, lletrat de Carles Puigdemont i Silvestre. Completen l’elenc Carlos Quílez (Crónica Global) i Jaume Reixach (La Valira), dos periodistes espanyols molt crítics amb el cas BPA.

Després d’un hora i quart introduint Andorra, explicant la intervenció de BPA i intentant desmuntar els casos de blanqueig dels quals s’acusa l’entitat (Gao Ping, Petrov, Veneçuela i Sinaloa), apareix en escena l’esquer del documental: la guerra bruta de l’Estat espanyol contra l’independentisme català. Hi surten entrevistats els presidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas. Les referències a Andorra són menors. El primer assegura que l’Estat espanyol es capaç d’intervenir Andorra i qualsevol altre país per mantenir la unitat nacional i el règim del 78 i el segon que van buscar comptes de la seva propietat al Principat i no en van trobar.

I els 20 minuts finals intenten explicar què té a veure el procés independentista català amb la nota de la FinCEN i la intervenció de BPA. És aquí quan apareix la coneguda com Operació Catalunya i es parla de les converses que van mantenir policies espanyols amb directius de BPA advertint que es carregarien l’entitat si no hi col·laboraven.

Al film no ha apareix cap testimoni “contrari” a la teoria de la conspiració. Hi ha intervencions antigues d’Antoni Martí, Maria Cosan i Jordi Cinca. Només un cop es diu que cap dels membres del Govern va voler parlar al documental. Ho fan en presentar la directora de l’Institut de Drets Humans, Elisa Muxela, donant a entendre, quan no ho és, que és una entitat depenent de l’executiu. Muxela és crítica amb l’afer BPA.

tracking