Ocupes per la Covid

La pandèmia de Covid-19 ha portat moltes famílies a viure una situació que mai s’haurien pogut imaginar. Aquest és el cas de la Lídia i l’Alfons (noms ficticis), que després que els fessin fora de la feina que tenien a una masia de Montferrer en plena crisi del coronavirus, es van veure obligats a ocupar un pis de la Seu d’Urgell -on la parella ha residit tota la vida- que és propietat d’un banc. Va ser aleshores quan declaren que va “començar l’odissea”. Segons manifesten, l’ajuntament de la capital de l’Alt Urgell no els ha volgut empadronar “ni tan sols portant-los les fulles del BOE que indiquen que qualsevol persona té dret a empadronar-se encara que sigui sota un pont”, destaquen en declaracions al Diari.

El matrimoni actualment viu a prop del Col·legi Pau Claris en un pis que, tal com indiquen, “es cau a trossos”. “No tenim aigua, llum ni gas, ho van arrencar tot i hem d’anar al Centre Cívic a fer les nostres necessitats i rentar-nos”, detallen. Així doncs, expressen que se senten desamparats per part del consistori i dels serveis socials municipals. Tot i això, confessen que el pitjor de la seva situació actual és que hi ha una dona que els increpa cada vegada que els veu i que a les nits no els deixen dormir.

Amenaces a la matinada
L’Alfons exposa que la senyora passa cada matinada, entre les dues i les tres, cridant pel carrer on viuen i amenaçant-los amb que cremarà l’edifici. “D’altra banda, quan ens veu ens insulta i vam decidir anar als Mossos d’Esquadra per denunciar-la però la resposta que vam rebre va ser: ‘Com està malament del cap, no li podem fer res’”, indica per afegir que: “Ostres, però ella sí que ens pot amenaçar i insultar”. És per això que confessen que “tenim por d’aquesta dona, ens fa la vida impossible”. Una situació que confirmen altres veïns de la zona.

Respecte a la dona que els increpa, expliquen que “es dedica a buscar entre els contenidors de les escombraries i no sap fer una altra cosa que intimidar-nos”. Així mateix comenten que la dona es beneficia d’una ajuda dels serveis socials i viu en un pis del qual paga un lloguer de 50 euros i són els serveis socials qui es fan càrrec de les factures. “I jo em pregunto... Serveis Socials no seria capaç de trobar-nos un pis semblant o com funcionen les ajudes?”, posa en relleu molest l’Alfons.

A hores d’ara la parella es troba en una situació crítica i inesperada i ocupar un pis ha estat la seva manera de sortir del pas. De fet, ja fa temps que la Seu d’Urgell s’està perfilant com un indret on es poden ocupar de manera il·legal propietats privades. Es poden trobar xalets i pisos ocupats en diferents indrets de la localitat com ara al carrer Major, a la plaça Europa o al passatge del Parc de la Boixadera, entre d’altres.

Així doncs, la ciutat s’ha convertit en un refugi per a famílies que no poden accedir a un habitatge digne, però també de persones que tenen altres finalitats i que viuen de furts i robatoris. Aquesta situació ha comportat sorolls, aldarulls i comportaments indeguts a la capital alt-urgellenca.