El futur de la batlle suplent es manté en punt mort

A mesura que s’apropa la inauguració de la nova seu, la tempesta que assola la justícia no s’ha atenuat, sinó tot el contrari, continua ben activa. Els batlles ja tenen redactada la carta en la qual demanen la dimissió de la seva representant, Clàudia Arias, i d’altres membres del Consell Superior de la Justícia (CSJ), que es manté aferrat a la polèmica decisió de no renovar la batlle suplent, Núria López, tot i els darrers intents del president del CSJ, Enric Casadevall, de pactar un acord que pogués ser assumit per tothom.

Els tres membres que s’oposen rotundament -Joan Cabeza, Claudia Arias i Maika Torres- no tenen cap intenció de revisar la situació de López. Els motius es desconeixen perquè no es va argumentar i molts apunten a simples qüestions personals que estan fent molt mal a la justícia i als ciutadans. En la darrera reunió –després de diversos intents de trobades fracassades–, Casadevall va posar sobre la taula la renovació durant sis mesos de la batlle suplent per no paralitzar més el sistema judicial i intentar calmar una mica els ànims de tot el personal.

El president tampoc va trobar un alè de suport dels tres membres, excepte d’Olga Adellach. Aquest nucli dur va al·legar que el CSJ no pot tornar a tractar una qüestió sobre la qual ja s’ha pres una decisió, argument que va molestar molt Casadevall, que ja dona l’afer gairebé per tancat davant l’irreductible grup que es nega a un canvi de parer o com a mínim a pacte de mínims. Juristes consultats han rebatut aquesta tesi perquè no es tracta d’una sentència, sinó d’un acord d’un òrgan de l’Estat sobre el qual s’han aportat nous elements, com va fer Casadevall, i per tant no hi ha cap impediment per tornar-lo a debatre al CSJ.

Però és que a més també se li retreu a López que va coincidir amb Adellach al comú d’Ordino i amb Casadevall -molt poc temps- al de Canillo. Torres i Arias reiteren que el ‘cas López’ és un afer jutjat i insisteixen en l’error ja que el Consell Superior no és una instància judicial, sinó un òrgan independent.

Ennuig de Casadevall

En la darrera reunió Enric Casadevall es va mostrar molt molest amb el document que li van presentar Arias i Torres sobre que el CSJ no pot tornar a jutjar el mateix cas i no pot posar-lo a l’ordre del dia. La resposta del president va ser que l’acord anterior no és una sentència i que no fan falta aquestes “maniobres” perquè no s’està davant una sentència i les decisions del CSJ es poden revocar. Casadevall va retreure aquesta “maniobra”, tenint en compte que tenen la majoria i, per tant, el retorn de Núria López és molt improbable.

Per la seva banda els batlles tenen preparada la carta per demanar la dimissió d’Arias –que no va ser elegida per unanimitat–, denunciar el col·lapse actual i lamentar que durant sis anys els membres del CSJ són intocables.

REPORTATGE

Camí del col·lapse La situació preocupa molt, tant al Govern –que sap que no s’hi pot barrejar malgrat que ha fet arribar algun missatge– com a tots els qui treballen per a la justícia: advocats, batlles, magistrats, secretaris judicials. Un d’aquests membres es mostrava ahir atònit perquè els tres membres del CSJ han portat la justícia a una situació d’“il·legalitat” perquè no compleix amb el mínim de batlles que exigeix la llei, i entenia que el Consell Superior de la Justícia no pot portar a votació un acord que el situa fora de la llei. Interpretacions a banda, la realitat és que el sistema judicial va camí del col·lapse, els casos s’amunteguen i el principal perjudicat és el ciutadà. Hi ha situacions extremes, com una sentència en primera instancia aquest juliol d’una demanda que va ser presentada el 2006. En altres casos encara és pitjor, ja que la persona que reclama ha mort i la decisió del batlle no té cap sentit. "La justícia que és lenta no és justícia". Aquesta frase tan coneguda i veritable és aplicable a Andorra. Juristes i lletrats es posen les mans al cap davant els nombrosos casos de persones que estan a l’espera d’un pronunciament per rebre una indemnització, uns diners que en molts casos són necessaris i que no arriben perquè el dossier es troba a l’espera en mig de miler d’altres demandes. Una demora que probablement acabarà en indemnitzacions que pagarà la Batllia.